Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Any 2016. Un moviment creixent es pregunta «on són les dones». A la política, la ciència, l’economia i també, clar, als mitjans. Els homes continuen monopolitzant els espais de decisió, edició i opinió, a pesar que les dones ja fa anys que són majoria a les redaccions. Ara mateix, només hi ha dues dones al capdavant d’un diari a Catalunya i aquesta, a sobre, és la xifra més alta en dècades.

Els diaris els escriuen homes i ho fan només per a homes? Caldria preguntar on són les lectores? Proposem tres casos de continguts –molt diferents entre sí- publicats a diaris catalans pensats només per a lectors masculins. Només són tres exemples, segur que n’hi ha més.

1. «Sí és sí, o no». Aquesta columna del director del Diari de Tarragona ha rebut moltes crítiques a les xarxes socials. Davant el greu problema d’assetjaments i violències sexuals en espais festius –només cal recordar l’escàndol en la passada edició del Sant Fermí a Pamplona- Josep Ramon Correal critica que l’Ajuntament de Tarragona faci una campanya contra aquestes pràctiques amb el lema «Només el sí és sí». Correal assegura que «Hi ha una màxima del donjoanisme que afirma que si una senyora diu que no, és que potser sí», i que «Si donem per bona la sentència que «només el sí és sí» posarem en perill el futur de la raça humana. En l’amor, com en el màrqueting, la venda comença quan et diuen no».

Unes afirmacions que potser entren bé als lectors del Diari de Tarragona, però què els passarà pel cap a les lectores quan llegeixin –explicat per un home- que el seu ‘no’ és un ‘potser sí’?

2. Joc de llengua només per a homes. L’Ara –i El Corte Inglés- proposen un joc interactiu per determinar el domini de la riquesa dialectal del català dels lectors. I només als lectors homes, pel que es veu. Sota l’argument d’un estil jove i simpàtic ‘EL’ protagonista fa una ruta per tots els Països Catalans visitant les seves «exnòvies».

El problema no és només que el joc agafi la perspectiva d’un home heterosexual –un més que pren aquesta perspectiva- sinó que al llarg del joc sembla que totes les exnòvies estan, simplement, esperant la seva visita disposades a complir els seus desigs amb «la samarreta mullada –els relleus del seu tors es feien evidents», «estirada al sofà, de bocaterrosa, i em mirava amb lascívia», «amb unes popes noves» o fent-li «uns quants petons abans de començar un massatge per sota els pantalons». Era impossible fer un estil jove i simpàtic que involucrés, ni que fos mínimament les lectores?

3. Fins i tot «competeix amb homes». Un altre director de diari, en aquest cas de Mundo Deportivo, escriu sobre dones. En aquest cas ho fa elogiosament i, segurament de bona fe. El problema: de nou el text està pensat exclusivament per a lectors masculins. Per dir que la Laia –no cita el cognom en cap moment- és una gran motorista, destaca que «competeix amb homes». Es veu que per alguna raó les dones són més lentes conduint motos, així que «70 homes rere seu» és tota una proesa. Per sort no va guanyar Ivan Jakes –del pilot eslovè si se’n diu el cognom- perquè si no «la dona no l’hagués deixat tornar a casa». I aquesta és la principal anècdota de la columna.

Un Comentari

  1. àlex

    Perdoneu però jo sóc un home i a mi no em representa i m’ofèn el contingut d’aquests 3 exemples que citeu i molts altres.. jo no sé per a qui ho escriuen tot això, però per mi segur que no..