Ahir va produir-se davant desenes de milers de persones i una àmplia atenció mediàtica –sobretot al nostre país- la canonització d’Agnes Gonxha, més coneguda com a Mare Teresa de Calcuta. Aquesta és una distinció que l’Església Catòlica concedeix a aquelles persones que considera. Res a dir en aquest sentit. El problema, però, és que per atorgar aquest reconeixement cal que aquesta persona hagi realitzat dos «fets extraordinaris» o miracles, reconeguts pel Papa.

O sigui que, oficialment i segons el Vaticà, la Mare Teresa és responsable, un cop morta, d’haver «curat de forma inexplicable per a la ciència» a dues persones. I, encara que sigui difícil de creure, hi ha mitjans que informen d’aquests fets així, sense posar en dubte –o com a mínim entre cometes- aquests suposats miracles tal com si es tractés d’un fet empíric i comprovable.

Un dels casos més extrems és l’ABC, que va dedicar un article a explicar que l’enginyer mecànic brasiler que va curar la mare Teresa anirà a la canonització i on es dóna per bona la versió del «miracle» sense contrastar-ho amb cap font científica. Més aviat al contrari l’única explicació que s’ofereix és aquesta: «Perquè un cas d’aquest tipus pugui incorporar-se al procés de canonització és necessari que, a més d’inexplicable i sobtat, sigui durador, per tant no va procedir-se a l’anàlisi mèdica i a l’interrogatori dels testimonis fins al 2015, set anys més tard».

Europa Press també va publicar un teletip explicant la «sanació catalogada com a miracle». I TVE va informar del «reconeixement dels miracles» en l’emissió en directe en «la intercessió de la Mare Teresa en la cura d’un brasiler que tenia múltiples tumors al cervell».

L’Agència EFE ha estat una mica més prudent, ja que si bé explica que la Mare Teresa «ha complert amb tots els requisits, com els dos miracles necessaris per a la seva intercessió», més endavant s’hi refereix com «suposats miracles».