coberturaDijous 1 de setembre una massiva mobilització a Caracas va demanar la celebració d’un referèndum revocatori del mandat del president veneçolà Nicolás Maduro. La marxa va ser seguida per la majoria de mitjans catalans i espanyols com si es tractés d’un afer intern, amb una cobertura sobredimensionada. L’endemà la imatge era a la portada de La Vanguardia, El Periódico i Las Provincias, així com de tots els diaris impresos a Madrid.

Durant tota la setmana van anar publicant-se prèvies que generessin un clima que justifiqués la centralitat de la mobilització, va donar-se un to èpic a la convocatòria, va informar-se de l’èxit abans i tot que es produís i van fer-se seguiments en directe. Ningú, però, va tractar de justificar perquè mereixia tanta atenció d’uns fets succeïts a 7.000 quilòmetres de distància.

Sense negar la importància de la manifestació a Caracas i la seva multitudinària participació, no queda clar –més enllà de l’eufòria mostrada per la majoria de mitjans- que aquesta fos clarament un èxit. Les cròniques, en general, va evitar donar xifres de manifestants i altres, com El País, van optar per titular amb «el milió» que van assegurar haver reunit els organitzadors sense oferir un recompte propi o una font alternativa. Tampoc sembla que hagi servit per desbloquejar la situació política veneçolana i no sembla ser una més de les mobilitzacions que un bàndol i l’altre vénen repetint en els darrers 20 anys.

Però si hi ha una forma de visualitzar la sobrecobertura de les mobilitzacions opositores veneçolanes –la concentració de suport a Maduro a penes ha merescut alguna línia al final de l’article- és la comparació amb el silenci al qual se sotmet les manifestacions contra la destitució de la presidenta Dilma Roussef al Brasil.

Des que el Senat brasiler votés el 31 d’agost la destitució definitiva de Rousseff les manifestacions contra el que consideren un cop d’Estat s’han anat incrementant al llarg de tot el país. Moltes d’aquestes han estat reprimides violentament per la policia. Diumenge va produir-se a Sao Paulo la mobilització més gran fins ara i ahir dos mil treballadors rurals van ocupar la seu d’un ministeri a Brasilia. Res indica que les protestes vagin a aturar-se.

Tot i aquest increment de la tensió al país més gran d’Amèrica Llatina, la notícia de la destitució de Rousseff ha passat prou desapercebuda i les protestes socials que s’han desencadenat han estat directament silenciades. Només per citar els mitjans citats en relació a la manifestació de Caracas, El Español i El Mundo no han fet cap referència a les mobilitzacions. EFE s’ha limitat a publicar un teletip titulat tramposament «Protestes a favor i en contra de la destitució de Rousseff», ja que iguala dos fets d’una magnitud totalment diferent, car les concentracions a favor han estat anecdòtiques.

El País va dedicar ahir una peça força correcta sobre la manifestació de Sao Paulo, però sense el desplegament ni la cobertura que va merèixer la de Caracas. Aquí sí que, i a pesar de tenir menys mitjans, el diari ofereix un recompte propi de manifestants –100.000- que al titular encara rebaixa a «desenes de milers».