«Serà un equip de llegenda que accelerarà la transició del vell periodisme al nou periodisme. (…) Tots els recursos s’aplicaran a la recerca de l’excel·lència en els continguts». Aquesta cita està extreta de l’editorial justificatiu de El Español, el digital fundat per Pedro J. Ramírez un cop va ser acomiadat de El Mundo. Avui el projecte fa aigües, amb bona part dels noms inicials més representatius abandonant el vaixell i amb una aposta cada cop més decidida pel periodisme groc, els continguts insubstancials i la recerca del clickbait a les xarxes socials.

Possiblement, la recent aliança amb Crónica Global és una nova etapa en aquest camí. El digital català es presenta com un «periodisme valent, modern i a contracorrent” i com el «segon mitjà natiu digital de Catalunya amb més visites».

En una entrevista a El Español, el director i accionista de referència de Crónica Global, Xavier Salvador, ofereix la seva particular visió del panorama polític català, segons el qual «el 80-85% dels mitjans s’han rendit al sobiranisme», bé per «raons econòmiques, bé per manca de capacitat crítica o voluntat periodística». Una «rendició» al sobiranisme que Salvador equipara a «pèrdua de la capacitat crítica i de la distància amb el poder polític». A l’altra banda hi hauria els mitjans que obertament adjectiva com a «constitucionalistes» i que són «més independents» i «allunyats del poder polític i partidari». També, sempre segons Salvador, TV3 és l’única televisió pública que la seva programació respon a «una espècie de gran imaginari mediàtic que comprèn la informació però que s’estén també als usos i costums socials com a mètode de construcció nacional».

En els casos més extrems, el periodisme valent i modern de Crónica Global inclou violar la intimitat d’aquelles persones que considera enemigues o proferir greus insults contra els qui tenen posicionaments polítics o editorials diferents. Aquestes informacions es barregen amb «senyals extraterrestres», consells de Pamela Anderson sobre el porno o un vídeo incrustat de Youtube amb uns turistes barallant-se a Magaluf.

Però, òbviament, la gran finalitat de Crónica Global és aconseguir desprestigiar qualsevol cosa que faci una mínima olor a independentisme. Així, si l’ANC fa una campanya propagandística, és que «pidola independentisme» i si es compromet amb els drets de gais i lesbianes és que «ara promet la llibertat sexual». Que un manifest de l’AMI recordi que històricament les elits castellanes van tancar-se als nous corrents de pensament europeu és «supremacista».

Però no cal ser independentista per rebre el dit assenyalador de Crónica Global. Per no ser-hi prou combatiu, com el periodista Enric Juliana, hauria «donat curs als seus deliris de grandesa -sempre ha estat un Josep Pla frustrat».

Qui també rep totes les ires informatives del diari és l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a qui fins i tot se la critica per «haver passat de puntetes sobre els Jocs celebrats aquest estiu»… a Rio de Janeiro.

2 Comentaris

  1. pep bru

    Bon article, però sisplau sisplau per favor per favor, rectifiqueu aquest

    “olori mínimament a independentisme”

    que fa olor -i no *olora- a catanyol

    gràcies!