«La basquitis catalana de fa uns anys no era recíproca», afirmava Eli Zunzunegi. La corresponsal d’EITB a Catalunya, juntament amb el corresponsal de La Vanguardia i RAC1 a Euskadi, Joan Rusiñol, i el veterà periodista Antoni Batista, excorresponsal i amb deu llibres publicats sobre el conflicte basc, van analitzar la cobertura que fan els mitjans catalans sobre el País Basc en una taula rodona. L’acte, organitzat pel Grup Barnils i l’Euskal Etxea de Barcelona, ahir dimecres, el va moderar la periodista Laia Soldevila.

Tot i que en general a la societat basca no hi hagi aquesta fascinació per Catalunya, la informació que en reben és molt més diversa, segons Zunzunegi: sobre política però també sobre molts altres àmbits. «En canvi, aquí només interessa allò que té a veure amb el conflicte», explicava.

Antoni Batista va situar l’origen de la basquitis durant la dictadura, quan Catalunya es va convertir en la primera rereguarda d’ETA. “De la solidaritat amb gent perseguida es va passar a la incomprensió quan, amb la democràcia, l’organització no va deixar les armes”. Zunzunegi va viure l’admiració total per al País Basc quan va arribar aquí, el 1993, i la transició cap a un cert recel, per exemple, amb algunes decisions del PNB al Congrés. Rusiñol alertava que la basquitis pot ser, alhora, una forma de desinformació. «Estem molt pendents del conflicte però des d’uns punts de vista molt concrets».

Cobrir-lo en els anomenats «anys de plom» no era fàcil als mitjans catalans. “Jo intentava explicar-ho igual que ho faria un periodista de guerra, en un conflicte on hi ha dues bandes. Però això, des de Madrid, era vist com un símbol d’«equidistància», que equivalia a ser «còmplice dels terroristes», explicava Batista.

Actualment, el repte passa, segons Rusiñol, per escriure el relat d’allò que ha passat, d’aprofundir-hi encara que no siguin temes de portada. «La societat basca intenta passar pàgina i apartar el passat, però com a periodistes tenim la responsabilitat de posar un focus també en les ferides obertes i contribuir que s’expliquin».

El debat territorial i la nova relació d’Euskadi amb Madrid, així com la pugna Bildu-Podemos, seran també temes a explicar en un futur proper. De moment, de cara a les eleccions basques i gallegues de cara el 25 de setembre, caldrà veure fins a quin punt els mitjans en fan una lectura en clau de governabilitat espanyola i no pas territorial.