Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Un nou 12 de setembre, fas un cop d’ull a la premsa estatal i et trobes amb allò que ja preveies: cap novetat respecte els darrers anys. L’endemà de la Diada, xifres amunt o xifres avall, des de Madrid ens anuncien que l’independentisme s’estanca, es desinfla i que no n’hi ha per tant tal com podeu comprovar en aquest recull. Ens torbem davant un mapa de mitjans que s’esforcen a rebaixar la participació i el contingut clar expressat per centenars de milers de persones amb més intencionalitat política que periodística tot ridiculitzant el procés que s’està vivint al Principat, la seva transversalitat i tot allò que se’n pot derivar. A l’altra banda del mapa, però, ens trobem mitjans que gairebé ratllen la propaganda política independentista amb, al meu entendre, poc contingut i anàlisi en general i potser, ni que em dolgui dir-ho, venent allò que en podríem dir fum perquè de fets en ferm encara en veiem ben pocs tenint en compte que ja portem gairebé un any de legislatura amb una majoria independentista al Parlament de Catalunya.

Allò que està clar a peu de carrer, però, és que més enllà de cambres parlamentàries i titulars de grans rotatius, la gent continua mobilitzant-se malgrat expressar un cert cansament o desmotivació i totes aquestes persones estan exigint passos, millores en la seva vida quotidiana, un nou marc legislatiu que permeti reobrir debats i consideracions sobre tots els aspectes socials. Però m’atreviria a dir que també exigeixen informació amb calma, ben digerida, amb dades, en què es contemplin escenaris.

Estem immersos en un procés que reclama d’informació clara i a l’abast de tothom per poder realitzar esperem un referèndum en condicions. Està bé fer ballar les xifres dels onzes de setembre però ens calen programes i debats en profunditat i rigorositat sobre els escenaris que s’obren amb una possible o no independència, cal donar eines per decidir amb consciència plena. Aquesta entenc que és la nostra principal feina i és evident que diversos periodistes ja ho fan en certa mesura, però potser encara podem exigir una mica més al terreny dels mitjans catalans en general. Perquè exigir en aquesta qüestió és exigir en capacitat democràtica.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.