«Joan amaga el cap al coll d’Alberto. Amb els bracets cansats al costat del cossot del pare mentre el porta en braços. Potser ‘el príncep de caramel’, com l’anomenen afectuosament els seus veïns de Sueca, vulgui somiar. Potser vulgui tancar els ulls i escapar del malson en què s’ha vist immers per un sistema legal que suposadament anteposa l’interès del menor per sobre de tot». Així comença la notícia de Las Provincias on s’explica que un tribunal d’Oviedo ha dictat que un nen que una família de Sueca tenia en preadopció ha de tornar amb la seva mare biològica.

A aquest tractament «humà» cal sumar-hi les imatges de la mare d’acollida plorant desconsolada i el titular: «Uns pares d’adopció, forçats a lliurar al seu fill després de tres anys d’acollida». Una cobertura que no només es fixa sols en els aspectes emocionals de la història –oblidant els més tècnics- sinó que a més pren clarament partit per una de les bandes en conflicte. I ho fa, fins i tot, incloent-hi dades incorrectes en el mateix titular. Donant per suposat que el dolor intens que segurament els fets causen en la família que s’ha de desprendre d’un nen del qual n’han tingut cura com a propi durant quatre anys –pràcticament tota la vida del menor- i que pot empatitzar-se amb ells, no és cert que siguin «pares d’adopció» ni que sigui «el seu fill» –per molt que ells ho sentin així. El verb «forçar» acaba d’incloure la sensació d’imposició al que és una execució d’una ordre judicial.

Las Provincias, però, no és l’únic diari que ha cobert la història amb aquests biaixos. Levante també pren partit clarament per la família adoptant mostrant –impúdicament per cert- el seu dolor i publicant només la seva versió mentre silencia la de la mare biològica. Una versió que inclou declaracions de l’advocat de la família –part òbviament interessada- sobre la mare biològica com aquestes: «l’han vist presumptament ‘embriagada, semi nua i reconeixent que la parella actual li dóna mala vida’». El diari es justifica dient que la mare biològica no va voler fer declaracions.

Però sí que hi ha una altra versió de la història. Las Provincias o El País en donen les dades bàsiques  però cal llegir 20Minutos per poder-hi empatitzar mímimament. El diari gratuït recull declaracions de l’advocada de la mare en què explica que aquesta va negar-se sempre a què li retiressin la custòdia i va lluitar des d’un principi per recuperar el seu fill. Finalment un equip de psicòlegs i treballadors socials que va examinar-la «va arribar a la conclusió que no presenta cap deficiència per a l’exercici d’una maternitat responsable». I aquesta és la base d’una decisió del jutge que en ometre’s converteix algunes notícies en incomprensibles.

Tampoc hi ha en aquests articles cap explicació sobre els sistemes d’acollida i preadopció i les seves diferències amb l’adopció d’un nen. Aquest és un sistema pensat per a evitar als menors els centres tutelats, però que té com a desenvolupament natural el retorn dels nens amb la família biològica, per molt que hi hagi casos en què això mai arribi a passar.

És inevitable pensar que darrere aquesta presa de posició tan clara d’alguns mitjans a favor d’una de les parts hi ha –segurament de forma inconscient- el mite classista que només les famílies formals de classe mitjana es troben capacitades per educar els nens. El mateix biaix classista d’un sistema que –segons explica 20Minutos– va prometre a la parella suecana que «segur que [el nen] anava a quedar-se amb ells» malgrat que la mare l’estigués reclamant judicialment.

Un Comentari

  1. David

    Amb l’objectiu de crear opinió, el “Nieves Ibáñez Mora – Abogados” de Facebook publica la carta (pestilentment sucosa) suposadament de la mare biològica i algunes fotos. De res del que diu és dedueix que a la mare li importi el fill, només que ara el vol tenir; ni que es posi en el seu lloc. I sobre el mite de les capacitats educatives…sí, sí, teniu raó. Però ella d’entrada li canvia el nom: us sembla prou capacitada, prou sensible a les necessitats del nen? La crida a la espanyolitat desmuntadora-de-mites de la noia no us sembla estranya? I finalment, heu llegit la carta del pare de Sueca on explica la seva versió? Si podem estalviar a un xiquet la condemna d’una administració maldestre, millor.