Dissabte a la tarda una dona va intentar suïcidar-se llençant-se des de la terrassa de El Corte Inglés del carrer Pintor Sorolla, en ple centre de València. No ha transcendit massa informació dels fets més enllà de l’edat de la víctima (52 anys) i el presumpte motiu de l’acció, que seria la pèrdua de la custòdia del fill.

L’aparatosa arribada dels policies i bombers en un dels punts més cèntrics de la ciutat i en un dels moments més concorreguts, va provocar que centenars de persones fossin testimonis dels fets. Algú, a més ho va filmar en vídeo i ho va penjar a les xarxes socials.

Aquesta és una notícia llaminera per les estratègies de clickbating –aconseguir visites a les edicions digitals al preu que sigui- que utilitzen el sensacionalisme i les informacions espectaculars o grogues. I més existint material audiovisual a les xarxes socials.

En canvi, els mitjans valencians han ignorat totalment la notícia. Las Provincias ha publicat un breu on explica que «La víctima amenaçava de llençar-se al buit des de la terrassa d’un edifici del carrer Poeta Quintana» i més tard que això era en una «coneguda superfície comercial». El vídeo, que hagués permès identificar la marca d’aquesta «coneguda superfície comercial» no ha estat inclòs a la notícia. Levante ni tan sols ha publicat el breu i no ha explicat res de la notícia.

Fa només dues setmanes Las Provincias va dedicar un article molt més detallat –vídeo inclòs- a un altre intent de suïcidi evitat per la policia a Mislata, aquest cop sense El Corte Inglés involucrat.

Les pressions de El Corte Inglés als mitjans per evitar notícies que perjudiquin la seva marca són un dels mites més ben arrelats a la professió periodística d’arreu de l’Estat espanyol. A més a més darrerament se n’han pogut veure diferents exemples, com l’absolució «d’un cap de departament d’uns grans magatzems» jutjat per anomenar «chochitos» a les treballadores. Aquests grans magatzems van resultar ser El Corte Inglés. Tampoc massa mitjans van animar-se a ressenyar l’article de Financial Times sobre els curiosos beneficis fiscals d’aquesta gran empresa.

No fa gaire, una filtració informàtica va permetre saber el llistat de mitjans i periodistes beneficiats per l’extensa política de patrocinis de El Corte Inglés.