Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que en ell apareix fa referència a la data de la seva publicació.

Passa cada vegada que hi ha una presentació d’un nou producte de la poma: els mitjans en fan cobertures especials i les portades dels digitals, dels de papers i dels informatius de ràdio i televisió s’omplen amb tots els detalls possibles. Mides, colors, funcionalitats i preus converteixen la notícia en el millor dels publireportatges, un aparador gratuït que ja voldrien moltes empreses.

“Són innovadors, sempre presenten alguna cosa espectacular, marquen tendència”, són algunes de les justificacions que es donen quan es qüestiona aquesta omnipresència. I sí, hi podríem estar d’acord. Des que el 1976 Jobs i Wozniak van començar amb els primers ordinadors, la multinacional nord-americana ha estat (quasi) sempre capdavantera en el seu camp i creadora de tendència. Això no es pot negar.  Però això fa que se’ls hagi de donar un tracte especial de forma continuada?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Si tenim en compte la quota de mercat als telèfons mòbils d’iOS , al nostre país, el sistema operatiu que fa servir Apple, i segons dades d’un estudi presentat aquest setembre per Kantar WorldPanel, era el passat juliol d’un 9,2%, una xifra realment baixa i que xoca amb la penetració que tenen altres marques com Samsung i Huawei, amb un 23,2 i un 22,1%, respectivament. Més de deu punts de diferència que no es veuen reflectits als mitjans, al contrari.

Podríem tornar enrere i parlar de les novetats presentades. Però la veritat és que tampoc tindríem massa a destacar, almenys aquests darrers temps. Sí, hi ha innovació, però relativa a petits detalls que pel gran públic pot passar desapercebuda, i res massa diferent la que fan les altres marques. Aleshores, què passa aquí?

En primer lloc que Apple és més que un producte, i té una legió de fans que es converteixen en un mercat molt llaminer. Aquests ambaixadors, que fan cua a les botigues per esperar el darrer model, que defensen a ultrança les novetats, creen un hype del que els mitjans difícilment es poden escapar. També influeix el show, unes presentacions que comencen amb filtracions a comptagotes, un cert hermetisme i rumorologia que fan que l’expectació sigui màxima. I acaba per la figura que es va generar d’un dels seus fundadors, Steve Jobs, que ha repercutit definitivament en la marca i la seva percepció.

Sigui com sigui, tot plegat és màrqueting, un màrqueting del que els mitjans es poden plantejar si val la pena o no escapar-se i si cal donar-li més o menys cobertura. Segur que tot plegat dóna visites, no ho dubto, però també ens hauríem de plantejar, aleshores, on acaba la notícia i on comença el publireportatge.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019