Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

“Nada más fácil que contar aventuras; nada tan difícil como salir en busca de ellas y, una vez halladas, soportarlas con ánimo sereno”

Nuestro guia se pone a hablar con ella, y nos dice que la venta está ocupada por un gran número de fugitivos serbios. Al oír esta noticia recobramos el ánimo. ¡Por fin hallamos, sin sospecharlo siquiera, una parte importantísima de lo que andábamos buscando! Vamos a presenciar los primeros horrores de la catástrofe serbia”. ‘La noche en la venta’, 17-18 de novembre del 1915. Agustí Calvet “Gaziel”.

“Ahir, centenars de refugiats es llevaven a l’illa de Lesbos (Grècia) després d’haver passat la nit a la intempèrie. Un gran incendi en un centre de refugiats de Moria va forçar la fugida, dilluns a la nit, de més de 4.000 refugiats”. El Punt Avui, 21 de setembre del 2016. Redacció.

Al saber los fugitivos que las tropas franco-inglesas se repliegan en territorio griego, abandonando –por imposibilidad de realizarla actualmente- su empresa de salvar a Serbia, parecía que iba a hundirse la venta”. ‘La noche en la venta’, 17-18 de novembre del 1915. Agustí Calvet “Gaziel”.

“Les gairebé 4.000 persones que acollia el centre de detenció i registre de Mória, a l’illa grega de Lesbos, es van llevar ahir amb les cendres d’un gran incendi que dilluns a la nit va arrasar amb tot el que va trobar al recinte”. Diari Ara, 21 de setembre del 2016. Helena Vázquez, Atenes.

No sin grandes esfuerzos, he logrado saber de dónde procedían los refugiados en la venta. Habían llegado en la misma tarde de hoy, después de vagar perdidos a través de los montes. Eran todos campesinos de la alta Macedonia serbia, habitantes del sandjak o distrito de Murichovo, aldeanos de Graditszce, de Bohila, de Vitotitszce, de Klinovo y de Zuik, salidos por primera vez de sus madrigueras montaraces de la Selca, la Blatec y la Marianska Planina”. ‘La noche en la venta’, 17-18 de novembre del 1915. Agustí Calvet “Gaziel”.

“Milers de migrants han fugit del foc que s’ha declarat al camp de refugiats de Mória, a l’illa grega de Lesbos. Segons la policia, el foc ha sigut intencionat. “Entre 3.000 i 4.000 migrants han fugit de Mória”, ha explicat una font policial que ha destacat com els forts vents a la zona han propagat les flames. El Periódico, 19 de setembre del 2016. AFP, Atenes.

¿Qué crimen horrendo han cometido esas gentes? ¿Cuál es su falta imperdonable? ¿Qué mal han hecho?… Nadie en el mundo, a no ser un espíritu torcido y furioso, es capaz de responder con una sola acusación directa a esas preguntas. ¿Se dirá, acaso, que esos hombres son culpables porque son serbios? ‘La noche en la venta’, 17-18 de novembre del 1915. Agustí Calvet “Gaziel”.

“L’incendi al camp de Mória, on més de 4.000 persones viuen en condicions precàries i sense informació sobre el seu futur, ha posat avui de manifest la situació sense sortida a què estan abocats tant els refugiats com els habitants de l’illa de Lesbos, a l’Egeu oriental. Centenars de refugiats s’han llevat avui a la intempèrie després que el gran incendi declarat al camp calcinés la nit passada desenes de tendes on passen la nit”. La Vanguardia, 20 de setembre del 2016. EFE.

Los nuevos fugitivos serbios brotaban a oleadas. Los que venían delante eran en su mayoría hombres de aspecto montaraz, demacrados, barbudos, descalzos, armados algunos con largas picas de boyero (….). Después, vimos acercarse una caterva de ancianos y mujeres, cargados de chiquillos que se les agarraban a los brazos y al cuello o se mantenían encaramados a racimos sobre sus espaldas: todos sucios, famélicos, abrumados de sueño o tiritando de hambre y frío”. ‘La noche en la venta’, 17-18 de novembre del 1915. Agustí Calvet “Gaziel”.

“Milers d’immigrants han fugit aquest dilluns d’un centre de detenció de refugiats a Mória, a l’illa de Lesbos, per un incendi, segons ha informat la policia a l’agència France Presse. En aquest centre hi continuen detingudes un nombre considerable de persones després de l’entrada en vigor, el 20 de març, de l’acord migratori entre Turquia i la Unió Europea”. El País, 20 de setembre del 2016. Agències, Atenes.

Apenas entraron en contacto los fugitivos de la venta y los recién llegados, se produjo una confusión delirante. Todos gritaban, gemían, lloraban, se interrogaban y compadecían. El cobertizo que da entrada a la venta quedó convertido en un campamento. Unos se echaban al suelo, extenuados; otros se reconocían y abrazaban, besándose y estrujándose con febriles transportes…”. ‘La noche en la venta’, 17-18 de novembre del 1915. Agustí Calvet “Gaziel”.

Aquest article, per descomptat, fa trampa. Primer perquè equipara de forma deliberada moments i contextos històrics i mediàtics diferents. I en segon lloc, perquè els articles escollits fan referència a l’última noticia publicada per alguns dels principals diaris sobre el que passa a Lesbos. La contraposició, intencionada, és un recull de fragments de l’article escrit per Gaziel entre el 17 i el 18 de novembre del 1915 i que forma part del viatge que va fer entre el 12 d’octubre i el 19 de novembre d’aquell any per recollir el drama que es vivia entre Grècia i Sèrbia mentre avançaven les tropes búlgares. Tots aquests articles periodístics recullen de primera mà una petita part de la Primera Guerra Mundial i estan recollits en el llibre “De París a Monastir” (Libros del Asteroide).

En ells, a banda de la prosa de Gaziel, sobresurten qualitats com la singularitat, l’exclusiva, la pausa, la profunditat i el testimoni directe i únic. D’alguna manera, i si és que aquells fets i els actuals que viuen els refugiats sirians tenen punts en comú, el periodisme ha abdicat d’una manera de fer. Ens trobem un periodisme que hi és –el de Gaziel- enfront d’un altre que arriba –l’actual. Un que es troba dins dels fets contra un altre que ha d’anar-los a buscar. Per descomptat que actualment hi ha també periodistes al lloc dels fets convivint amb els refugiats. La contradicció però és que, malgrat que hi ha periodistes, no hi ha mitjans. Veiem com els conflictes, les crisis humanitàries, sovint es resolen amb enviats especials puntuals, articles d’opinió ben escrits des del despatx i cròniques fetes per voluntaris que sí que viuen els fets en primera persona. I aquesta és una fórmula repetida en la majoria de mitjans que, resumint, accelera la informació al mateix temps que l’empobreix.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.