És incontestable que el PSOE ha obtingut uns mals resultats a les eleccions autonòmiques basques i gallegues d’ahir. Però per quins motius? Quins són els factors que han propiciat aquesta davallada? Amb quins resultats s’han de comparar?

Segurament aquestes preguntes no tenen respostes senzilles ni úniques i es poden fer diferents interpretacions. Els matisos són notables i les condicions són complexes. La gent vota diferent segons el tipus d’elecció. Les dinàmiques nacionals basca i gallega segurament han influït molt i encara queda per analitzar la lletra petita de les dades, aquella que ajuda a entendre els analistes on anat les pèrdues de cada partit o d’on venen els seus guanys.

Però els titulars de portada dels diaris no poden esperar tant i la majoria de capçaleres ja han decidit fer una lectura dels resultats d’ahir en clau estatal. I encara més, assegurant que els mals resultats del PSOE són un càstig per negar-se a investir Mariano Rajoy com a president del Govern espanyol.

psoepsoepsoeAquest és el titular explícit que en fan La Razón –«No a Sánchez»- o ABC –«Les urnes diuen ‘no’ a Sánchez una altra vegada». Però també de forma més implícita El País quan assegura que «País Basc i Galícia deixen més pistes per a les terceres eleccions», una conclusió treta en clau exclusivament estatal i sense tenir en compte les dinàmiques pròpies basques i gallegues molt important, tal com es pot veure amb una simple lectura superficial dels resultats.

psoepsoePerò no només a Madrid. A Barcelona El Periódico assegura que «Les urnes reforcen Rajoy» i La Vanguardia, en un subtítol, que «Els populars temen que la investidura de Rajoy no es resolgui malgrat la claredat de la victòria gallega i la caiguda dels socialistes».

Paradoxalment l’enfonsament socialista no es fa en comparació amb els resultats del 26-J, on la diferència és més moderada –i possiblement influïda a canvis de vot en comicis autonòmics o estatals- sinó amb els resultats electorals bascos i gallecs de fa quatre anys quan, per exemple, Podemos encara no existia. En aquest sentit, aquesta caiguda no seria sinó una actualització dels resultats que el PSOE ha anat obtenint en el darrer cicle electoral i no una novetat inesperada.

Però fins i tot tenint en compte que la davallada del PSOE és inqüestionable, fins i tot en comparació amb el 26-J. Pot afirmar-se amb aquesta rotunditat que el resultat és conseqüència directa de Pedro Sánchez de no investir Rajoy? O, al contrari, el transvasament de vots cap a Podemos hauria estat molt més accentuada si hagués permès la presidència amb l’abstenció? Pensi el que es pensi, totes dues hipòtesis són vàlides i han d’explicar-se millor i amb més profunditat que amb un titular que té més de propaganda que de periodisme.