Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Hi deu haver pocs estats amb tantes lleis com Mèxic i que es compleixin tan poc… Com diuen els experts malament rai quan hem de fer una llei explícita per un problema concret: no es resoldrà pas! I jo hi afegiria, fatal quan hi ha un dia internacional. M’assabento que el 8 de setembre és el Dia internacional del dret a treballar sense por pel periodista. A Mèxic tot i el Mecanisme de Protecció de Periodistes i Defensors dels Drets Humans, de la Secretaria de Governació, la realitat és cruel. I la democràcia se’n ressenteix. Tot i que hi ha unes organitzacions que treballen sense defallir, com Article 19, Periodistas a Pie, CENCOS, Freedom House o el CPJ (Comitè per a la Protecció de Periodistes).

Però ni així. I els periodistes de “província”, els que no treballen en els grans mitjans, porten les de perdre. De gener a setembre ja hi ha hagut nou assassinats. Segons l’organització de defensa de la llibertat d’expressió, Article 19, hi ha un homicidi cada 26 dies. I per l’ex-relatora de la CIDH (Comissió Interamericana de DDHH) Catalina Botero, tres tipus d’investigació, sobretot, s’han convertit en risc: “sobre el crim organitzat, la corrupció i l’explotació de recursos naturals”. En mig any han comptabilitzat 218 agressions, una per dia, contra periodistes i comunicadors.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

La més freqüent és la física, seguida per les amenaces i intimidacions. Poden provenir del crim organitzat o dels servidors públics de tots els estaments, des del Federal, Estatal o Local. Per exemple a un comunicador de Chilpancingo, capital de Guerrero, la PGR (Fiscalía) va intentar detenir-lo mentre estava a l’aire i, sense ordre judicial, van escorcollar l’estació de ràdio.

El darrer assassinat va ser el 15 de setembre. Aureliano Campos director del setmanari de la serra nord de Puebla, El Gráfico de la Sierra, dedicat a successos, la “nota roja”, va ser atacat a trets quan circulava amb la seva camioneta per una carretera de la zona. A Ciutat de Mèxic aquests dies s’escriu molt sobre les amenaces a un reconegut opinador del diari Milenio, Rafael Pérez-Gay, però per a mi no són conseqüència de la seva feina, sinó com a veí que va atrevir-se a protestar pel soroll d’una festa de més de 30 hores al costat de casa seva. Sí que és greu que un company, Héctor de Mauleón, en denunciar el fet i que el crim organitzat s’ha apoderat de la colònia de la Condesa, va rebre amenaces de mort per les xarxes socials “el Patrón ya ha dado la orden”. Les periodistes que van fer-se’n ressò, Olivia Zeróon i Denise Maerker, també van ser amenaçades.

Per no deixar tan mal regust de boca, acabo amb una nota sobre la relació dels mitjans i el poder, en aquest cas la mala sintonia. Al programa Monterrey al día, de Televisa, la conductora Karla Minoya narrava la recepció per part del governador independent Jaime Rodríguez “El Bronco”, dels atletes olímpics de Nuevo León, sense esmentar-lo en cap moment, quan va llegir “Hay que tratar de que el gobernador, por cierto, entre lo menos posible”. Més clar l’aigua!

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019