Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

 

Fins fa poc, un mitjà de comunicació, un ‘producte’ periodístic, era fruit de la concatenació de la intervenció de molta gent. De tanta, que, de vegades, fer el llistat suposava córrer el perill de deixar-se algú. Ara també. Els sistemes de producció, però, han tendit a aprimar estructures. Algunes funcions han quedat substituïdes amb el desenvolupament tecnològic. D’altres per… Ve, no ho valorarem ara.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

I de qui han prescindit molts propietaris dels mitjans de comunicació? Del corrector, del cap d’estil. Això, obviant que els mitjans de comunicació tenen un paper cabdal a l’hora de fixar la llengua i d’introduir neologismes. Que els periodistes hauríem de saber prou de llengua com per no fer falta? No dic que no però no tenim el paper de ser experts en llengua. Que això no treu que hi hagi periodistes que s’hagin format profundament en aquesta àrea del coneixement.

Per cert, mai un ‘corrector’ informàtic serà un corrector de debò, almenys per ara. Si fins i tot en mitjans procuren especialment fer un bon ús de la llengua prou que es nota quan es publica alguna cosa fora del torn del corrector. També és cert, que podria explicar molts casos de correctors que han destrossat el text, de textos impol·luts que passen a tenir errors per culpa del corrector. I és que cal que un diàleg creuat entre corrector i redactor. Un sap de llengua, l’altre és l’autor i sap què vol dir.

Reivindicar un cap d’estil sembla que serà més necessari des del 29 de setembre. La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ens va descol·locar amb la proposta d’Ortografia de la llengua catalana i la reducció d’accents diacrítics que ens proposen. Defensen que el context ho aclareix tot. Encara no m’he refet de la sacsejada i em caldrà força temps a adaptar-m’hi. No m’ho tingueu en compte. El primer que em va venir al cap és d’afegir-me a la mofa, com molts a les plataformes d’Internet, i compartir articles simpàtics com el de l’escriptora Empar Moliner. “Qui vol aprendre a fer llaços havent-hi el velcro?”, es pregunta. Em vaig haver de contenir molt per no fer-ho. No volem que parlin els experts? Aquest cop ho han fet. Per tant, no em vull atrevir a qüestionar-los (massa).

Permeteu-me, però, de recomanar la lectura de la carta oberta que ha fet Joan Badia, cap d’estil de VilaWeb. Expert contra experts.

Sigui com sigui, un cap d’estil per mitjà, sisplau.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019