El 18 de setembre, el programa 30 Minuts de TV3 emetia amb un gran èxit el documental ‘Una altra escola‘, on explica els models de renovació pedagògica que es fan a Catalunya. El reportatge resseguia l’experiència de quatre centres –concertats i públics i de primària i secundària- on ja s’estan aplicant aquestes pedagogies.

Aquest era un documental necessari i interessant, que planteja un tema que tot i afectar una part substancial de la societat rarament arriba als prime time televisius. Es pot entendre també que un reportatge de mitja hora deixi molts temes fora i que se centrés exclusivament a explicar els models pedagògics, encara que es trobés a faltar alguna veu crítica. Però en diferents moments també s’explicava que aquest és el «model escolar del futur per a Catalunya». Un dels entrevistats demanava «el mateix que a Finlàndia». Així que no només tractava de models pedagògics sinó també de política educativa.

Deu dies després de l’emissió del 30 minuts es feia pública la llista de centres que han demanat entrar al programa Escola Nova 21, l’aliança d’institucions educatives, entitats pedagògiques, fundacions i associacions de famílies que impulsa aquest nou model educatiu. Altre cop les notícies van referir-se a la «renovació» de les escoles sense acabar d’explicar que suposa això exactament ni com es farà, sinó parlant només de «canvi irreversible» i de quantes escoles i alumnes hi participaran, quants públics i privats o a quines comarques. I amb un horitzó de futur en què tot el sistema educatiu adoptarà aquest model «com a Finlàndia».

Abans-d’ahir, però, aquesta explosió d’optimisme tocava de peus a terra. Un estudi de la Fundació Bofill –una de les entitats més implicades en l’Escola Nova 21- alertava que Catalunya ha estat el sisè país d’Europa que més ha retallat en educació i que el percentatge del PIB dedicat a aquesta partida és similar al de països com Perú o Laos. Per posar una altra dada: els diners destinats a formació de professorat han quedat reduïts pràcticament a zero. Segons la Fundació Bofill Catalunya hauria de doblar el pressupost en educació per situar-se a nivells internacionals.

A pesar de la proximitat entre ambdues notícies han estat molt pocs els mitjans que les han relacionades. Primer, ni en el reportatge de 30 minuts –només una de les directores entrevistades feia un apunt sobre la manca de recursos- ni en les notícies sobre l’Escola Nova 21 es preguntava pel pressupost necessari per fer possible aquesta renovació tan profunda.

Després, tampoc s’ha aprofitat l’informe de la Fundació Bofill per qüestionar si hi ha voluntat política per renovar realment l’escola catalana o tot és una campanya propagandística. Les comparacions amb Finlàndia tan habituals quan es parla d’excel·lència desapareixen quan es fa referència a pressupostos. Només algunes referències indirectes i tímids comentaris, com aquesta entrevista a la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruíz a La nit dels ignorants de Catalunya Ràdio, on li pregunten sense insistir si tot aquest procés és sostenible amb el finançament actual. Ambdós temes són intrínsecs i costa entendre que es compartimentin tant.