Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El País, com La Vanguardia El Periódico, en el seu intent agònic de tractar de convèncer-nos que l’inevitable procés d’independència se n’anirà en orri o caurà pel pedregar—encara que ho manifestin ben peixats per ajuts directes, subvencions públiques i publicitat de l’IBEX35—, dia sí i dia també, ens sorprenen amb facècies i exabruptes molt en la línia de defensa de la unitat del Regne d’Espanya perpetrada per la via de les armes contra Catalunya durant els darrers tres-cents anys.

Ara, El País —diari fundat per falangistes i patrocinat per franquistes de tota la vida—, ha sabut llevar-li la bena d’esclau (espanyol) a l’actual conseller de Cultura, Santi Vila, que, segons confessa, ha arribat al sobiranisme «arrossegant els peus». L’antic president local d’ERC a Figueres, d’on va ser alcalde per CDC (2007-2102), i exconseller de Territori i Sostenibilitat, diu en l’entrevista publicada el passat 5 d’octubre, que és evident que «la cultura catalana sempre serà espanyolíssima» i altres perles com que seria «un error construir una cultura pròpia» o que cal «continuar afavorint els drets lingüístics personals d’una llengua com la catalana» (els subratllats són meus), mentre, per contra, no diu res pel fet que se’ns continuï imposant l’espanyol per la via rectal de la Constitució.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

L’endemà, la diputada occitana Mireia Boya considerava per Twitter que era significatiu que el grup ultradretà Societat Civil Catalana compartís via retuit els posicionaments del conseller i hi afegia que «la cultura pròpia pot arribar al món sense Espanya», i uns tuits més avall el propi Vila es justificava dient que les preguntes no les feia ell perquè «al diari la reflexió queda tallada!», encara que, en cap cas, no ha reclamat cap rectificació o aclariment a El País.

Molta gent es preguntava l’endemà de la publicació de l’interviu què hi feia en Vila al Govern de la preindependència i com podia ser que deixéssim la defensa de la llengua i la cultura catalanes en mans de l’espanyolíssim Santi Vila. Però, certament, el més significatiu és que hagi estat un periòdic espanyol el que ens hagi llevat la bena dels ulls a nosaltres, tot i que no tenim clar si li ha caigut a qui el va col·locar.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019