Introducció

Aquest informe analitza la cobertura dels Jocs Olímpics, celebrats aquest estiu a Rio de Janeiro, per part de la premsa esportiva dels Països Catalans amb l’objectiu d’observar quin ha estat el tractament periodístic envers els esportistes en funció de la variable gènere.

El 5 d’agost es va donar el tret de sortida a la XXXI Olimpíada a Rio de Janeiro, els primers que acollia Brasil i el continent sud-americà. Un espectacle esportiu de grans magnituds que durant dues setmanes va despertar un fort desplegament mediàtic.

Al marge d’aquesta consideració, l’informe es pregunta sobre l’existència del sexisme o discriminació de gènere en els titulars de les notícies relatives a les esportistes. Segons la professora de la UAB i experta en qüestions de gènere i comunicació, Joana Gallego, el discurs dominant masclista manifest en el món periodístic esportiu, sovint i lamentablement, compartit tant per homes com per dones periodistes, reforça el subjecte “Elles”. En comptes de ressaltar el nom i cognoms de la protagonista de la notícia (cosa que s’efectua en el cas masculí), hi ha la tendència a emprar els termes “reines”, “sirenes”, “noies”,…, acompanyats d’adjectius com ara “belles” i “sexis”. No només això, sinó que de la categoria “Elles” se’ns explica quin és el seu estat civil actual (si estan solteres o casades, si són mares i si són bones mares) i es versen comentaris sobre la seva aparença física i el seu estat d’ànim.

Mentrestant, els homes esportistes són adjectivats com a “forts”, “ràpids” o “fantàstics”. En aquest sentit, es produeix una normalització i naturalització d’aquest llenguatge que difícilment s’escapa de les rutines dels mitjans en general (fins i tot, en aquells considerats de referència dins la professió): “La reina de París contra la princesa del agua”, titular metafòric que fa referència a una tennista i una nedadora, en contraposició a “Nadal evita la técnica porque es el más fuerte”, ambdós publicats el mateix dia i en el mateix diari (08.06.2007, El País).

Ara bé, ¿fins a quin punt en els darrers Jocs la nostra premsa esportiva ha reproduït aquests discursos hegemònics a l’hora d’adreçar-se a les esportistes, oferint un tracte desigual envers els seus homòlegs masculins? Fent una ullada ràpida als titulars i sense avançar-nos als resultats, s’observen algunes dinàmiques desiguals: l’Esportiu, per exemple, dedica un parell de notícies més al gènere femení (desconeixem si això respon a una política d’afirmació positiva o en canvi s’ajusta a una mirada objectiva). A més a més, i a diferència de la resta de capçaleres estudiades, el seu tractament periodístic és més neutral i respectuós. Defuig del llenguatge sexista i gairebé no fa esment de les intimitats dels esportistes (siguin dones o homes). A l’altre extrem, trobem el Superdeporte. En la seva versió digital, el volum de notícies protagonitzades per homes és significativament superior al del sexe oposat (de nou, desconeixem si això és fruit d’una línia editorial marcadament masclista o no). I, d’altra banda, es caracteritza per l’ús d’un vocabulari més groller, amb referències constants a la vida personal i, sobretot, sexual dels esportistes sense distinció de gènere. Unes informacions que lluny de parlar de la qualitat de la tècnica de l’esport són més pròpies de la premsa de “crònica rosa”.

Esquema tècnic

L’estudi abraça un espai de temps de quinze dies, que es correspon a la durada dels JJ.OO a Rio: del 5 (la cerimònia d’inauguració) al 21 d’agost de 2016 (la clausura). Per elaborar aquest informe s’ha procedit al buidat dels titulars de l’edició digital del Superdeporte (hem tingut dificultats per poder accedir al format imprès) i de la versió en paper de l’Sport, Mundo Deportivo i L’Esportiu. En total s’han analitzat 373 (100%) titulars, dels quals 202 (54,2%) dedicats a l’esport masculí i 171 (45,8%) al femení. La majoria dels titulars són de notícies publicades a l’interior dels rotatius, a excepció d’algunes portades i peus de fotografia.

sirenes

Anàlisi dels titulars de portada, notícia i peu de fotografia

Per a l’anàlisi comparativa del contingut dels titulars s’ha cregut oportú establir els ítems següents: les referències periodístiques a la vida personal de l’esportista segons si és home o dona, la cossificació i sexualització de l’esportista i la construcció de les categories “Ells” versus “Elles” a través de les adjectivacions.

  1.  Referències a la vida personal de l’esportista segons el gènere

Els diari Sport només fa esment en alguns dels titulars analitzats a la vida privada de les esportistes. Posa èmfasi en les creences religioses i l’estat civil (marit, fills, etc.) de les dones protagonistes de les notícies:

  • “El atuendo de la jugadora egipcia de voley playa El Ghobashy genera una gran controversia” / “El velo de la discordia. Cuando la religión, la raza y el lugar de procedencia sí importan” (11.08.2016, pàgs. 20-21).

  • Peu de Fotografia: “Katinka Hosszu celebra todas sus victorias mirando a su marido en la grada” (11.08.2016, pàg. 23).

  • “Maialen Chourraut: el triunfo de una madre que se negó a renunciar a su sueño de ser campeona olímpica” (14.08.2016, pàg. 21).

En relació al conflicte religiós o temes vinculats amb l’exili o refugi polític, Superdeporte s’hi refereix, però, en l’àmbit de l’esport masculí:

D’altres rotatius com ara el Mundo Deportivo i Superdeporte coincideixen a parlar tant de les vides íntimes de les dones com dels homes esportistes. Mundo Deportivo acompanya la notícia fent comentaris sobre les parelles i fills dels/les esportistes de forma indiferent. Per tant, el tractament pot semblar neutre, sense fer distinció de gènere. Però, alhora, caldria matisar que en el cas dels homes, el seu estat civil, es percep com un valor afegit. A més, els titulars emfatitzen en el paper de les seves parelles (nòvies, esposes o mares), les quals representen l’afició més incondicional:

  • Titular a peu de fotografia: “Marcus Cooper Walz celebra con su novia el oro olímpico. El campeón recibió el apoyo de familiares y amigos” (17.08.2016, pàg. 19).

  • Titular a peu de fotografia: “La felicitación más entrañable. Tras sumar el tercer oro en Río, esta vez en los 200 mariposa, Phelps recibe el beso de su novia Nicole Johnson, con el hijo de ambos” (13.08.2016, pàg. 19).

sirenes

  • “Bolt: Mamá, tranquila, estoy listo” (13.08.2016, pàg. 21).

Pel que fa a les dones, Mundo Deportivo reforça la seva maternitat i de forma inconscient transmet la idea de la heroïcitat de poder conciliar la seva funció de mare amb el somni de la seva carrera esportiva:

  • “Maialen Chourraut logra el título olímpico de K1 slalom que rozó en 2012, con su pequeña hija Ane como testigo en la grada”/ “Madre y campeona” (12.08.2016, pàg. 7).

  • “Mamá Maialen sale hoy a por su segunda medalla de slalom” (11.08.2016, pàg. 22).

I en d’altres casos, ressalta els antecedents esportius familiars:

  • “La niña más espabilada de la clase. Oleksiak, 16 años y hermana de un crack de la NHL, gana 100 libre, su cuarto podio” (13.08.2016, pàg. 25).

  • “Eva Calvo, una plata por culpa de su hermana. Marta, seis años menor y tackwondista de elite, fue quien la empujó hacia este deporte” (20.08.2016).

En relació amb les biografies femenines, afegir que alguns dels titulars de Mundo Deportivo es fan ressò de curiositats, com la següent: “La niña de los Juegos. Superviviente del terremoto del Nepal” (08.08.2016, pàg. 17).

Per la seva banda, Superdeporte va més enllà a l’hora d’explicar la vida sentimental dels esportistes. El gruix d’aquestes informacions són protagonitzades per homes, tot focalitzant l’atenció en conductes poc exemplars o, fins i tot, presumptament delictives durant els JJ.OO. Per exemple, les seves experiències nocturnes (festa, alcohol, drogues, sexe,etc.), escàndols relacionats amb assetjaments sexuals o les seves orientacions sexuals. Tot seguit es reprodueixen alguns titulars que ens ajuden a il·lustrar-ho:

Ara bé, les dones tampoc s’escapen a l’hora de protagonitzar titulars sensacionalistes vinculats a les seves formes d’oci o vida sexual:

A més a més, Superdeporte lluny de parlar estrictament d’esport, se centra en una suposada “popularitat televisiva” dels esportistes (més dels homes), explicada no tant pels seus èxits o trajectòries esportives, sinó per haver participat en diferents realities:

Entre d’altres curiositats, xafarderies sentimentals o polèmiques, que afecten al gènere masculí i recollides per Superdeporte, també destaquen les següents:

Mentre que l’Sport escriu “El mundo a sus pies” (16.08.2016, pàg. 16), en referència a l’atleta Usain Bolt (home); respecte a la gimnasta Simone Biles (dona) titula: “La estadounidense, que ya es la novia de Río, engrandeció su figura con una nueva medalla” (15.08.2016, pàg. 19).

Gràfic 1: Percentatge de titulars que cossifiquen i sexualitzen en funció del gènere

sirenes

Alguns dels titulars i fotografies de Superdeporte i Mundo Deportivo exerceixen periodísticament aquesta cossificació de forma explícita per mitjà de la sexualització del cos de les esportistes. La selecció de les imatges següents ho fa palès:

sirenes

Titular de notícia: El trasero de Liliana Fernández tiene su propio club de fans (Superdeporte08.06.2016).

sirenes

Titular de notícia: Atletas olímpicas alemanas, al desnudo (Superdeporte, 17.08.2016).

sirenes

Titular peu de fotografia: “Contraste en el voley playa. La alemana Kira Walkenhorst, con el bañador habitual de esta disciplina. Delante, la egipcia Doaa Elghobashy. JJ.OO. globales” (Mundo Deportivo, 09.08.2016, pàg 27).

sirenes

Titular de noticia: “Striptease de una nadadora ucraniana en la Villa Olímpica” (Mundo Deportivo, 16.08.2016, versió digital).

Per bé que aquesta seria la tònica, existeixen altres titulars (significativament menors i excepcionals), com ara El baile ‘sexy’ de un gimnasta conquista Río (Superdeporte, 21.08.2016), el qual esdevé un exemple menys comú de la cossificació masculina.

Altrament, el clixé de les emocions continua associant-se al món femení. Alguns titulars emfatitzen en el “somni” que persegueixen aquestes esportistes dones i en els seus “estats d’ànim”:

  • “Beitia persigue un sueño” (Sport, 19.08.2016, pàg. 22).

  • Los sueños se cumplen”/ “Ruth Beitia, oro en el salto de altura, lideró una jornada triunfal” (Sport, 22.08.2016, pàg. 20).

  • “Las chicas salen a disfrutar y soñar contra el Team USA” (Mundo Deportivo, 20.08.2016, pàg. 28).

  • “Fernández y Baquerizo, contentas” (Mundo Deportivo, 12.08.2016, pàg. 9).

  • Titular a peu de fotografia: “Almaz Ayana sonríe tras colgarse el oro” (Mundo Deportivo, 13.08.2016, pàg. 22).

  • El somni d’una nit d’estiu” (L’Esportiu, 12.08.2016, pàgs. 4 i 5).

  • Superades en tots els aspectes” (L’Esportiu, 10.08.2016, pàg. 10).

  • “El combinat espanyol femení es guanya el dret a somiar” (L’Esportiu, 12.08.2016, pàg. 8).

  • “El camí ja fa massa pujada” (L’Esportiu, 11.08.2016, pàg. 6).

  • Emotivitat insuficient” (L’Esportiu, 17.08.2016, pàg. 6).

  • “Carol Routier, amb ganes de fer-se notar” (L’Esportiu, 20.08.2016, pàg. 7).

Com a contrapunt aïllat, trobem l’exemple de la fotografia publicada per Mundo Deportivo en què afloren els sentiments en l’esport masculí:

sirenes

La amarga despedida de Molina. Minguell trata de consolar al ceutí, que dirá adiós” FOTO: EFE (Mundo Deportivo, 17.08.2016, pàg. 24).

Finalment, en aquest mateix apartat, cal assenyalar l’actitud paternalista d’alguns diaris davant els triomfs femenins. Al seu entendre, les dones que han destacat pels seus excel·lents resultats en els JJ.OO són aquelles que haurien aconseguit estar més aprop de les marques masculines:

  • Ledecky, aún más cerca de los hombres”/ “La serena de los Juegos olímpicos: La gran joya de la natación estadounidense sigue acercándose a los registros masculinos tras dejar muy atrás a todas las féminas. Es un talento natural, se entrena más duro que nadie y pretende seguir haciendo historia como siempre, con una sonrisa” (Sport, 09.08.2016, pàg. 18).

  • “Elaine Thompson, la Bolt femenina” (Sport, 19.08.2016, pàg. 22).

Per exemple, el titular “Competir en un altre món” (L’Esportiu, 08.08.2016, pàg. 7) reforça la idea que el món de l’esport d’alta competició segueix en mans dels homes.

3. Construcció de la categoria “Ells” versus “Elles”: terminologia

Del present anàlisi podem constatar, tal com han denunciat diferents estudis sobre gènere, que algunes pràctiques periodístiques tendeixen a etiquetar de “reines”, “deesses”, “heroïnes”, “noies”, “lleones” o “guerreres” a les dones esportistes. D’aquesta manera sovint –no sempre- se les despersonalitza substituint els seus noms i cognoms pels termes citats, o bé, a diferència dels homes, s’acostuma a utilitzar el nom de pila de l’esportista.

Gràfic 2. Percentatge de titulars on apareixen aquests mots per referir-se a les dones esportistes

sirenes

Aquest gràfic visualitza que no hi ha grans diferències pel que fa al llenguatge entre l’Sport, Superdeporte i Mundo Deportivo, ja que tots ells abusen de les paraules “reina” i “noies” per qualificar la dona, quan aquesta és la protagonista de la notícia:

  • …Y las musas de oro” / “La nadadora húngara y la estadounidense han acumulado tres medallas cada una y compiten por ser las reinas en Río” (Sport, 11.08.2016, pàg. 23).

  • Portada: “Mireia de oro” (Sport, 12.08.2016).

  • “Las chicas de oro” / “Mireia y Maialen reinan en los Juegos” (Sport, 12.08.2016, pàg. 16).

  • Una keniana reinó en la Maratón” (Sport, 15.08.2016, pàg. 19).

  • Lydia alimenta el Girl Power” (Mundo Deportivo, 13.08.2016, pàg. 18).

  • Titular peu fotografia: “Carolina se ha convertido en la reina indiscutible del bádminton” (Sport, 20.08.2016, pàg. 19).

  • “Simone Biles, la deessa de Rio” (L’Esportiu, 12.08.2016, pàg. 10).

  • Bàrbara, heroïna del Brasil” (L’Esportiu, 14.08.2016, pàg. 12).

Una altra pràctica habitual entre aquests rotatius és recórrer a l’expressió masclista“las chicas del seleccionador”, quan aquest és un home, per referir-se als equips femenins: “Las chicas de Mondelo confirmaron la plata ante la imbatible EEUU” (Mundo Deportivo, 21.08.2016, pàg. 21). Caldria, però, precisar que aquest mateix recurs s’aplica als jocs d’equip masculins, malgrat que al ser un home el seleccionador, no té la mateixa interpretació o connotació. L’expressió esdevé paternalista perquè vol ressaltar el paper de lideratge de l’entrenador. En ocasions, també es fa servir en aquells equips femenins capitanejats per una seleccionadora (encara que és menys freqüent, doncs, el nombre de seleccionadores és menor). Un exemple el trobem en el titular “La Ucrania de Anna Tarrès” de 20 Minutos (15.08.2016). Ara bé, quan es parla de les entrenadores es fa en aquests termes: “Anna Tarrés: la reivindicación de la Dama de Hierro” (La Vanguardia, 09.03.2016).

Ben diferent, en canvi, és la terminologia utilitzada per descriure els protagonistes de l’esport masculí. Novament, hi ha força unanimitat entre les quatre capçaleres estudiades, malgrat que el Mundo Deportivo repeteix massa la paraula “llegenda” per qualificar els triomfs del joc masculí.

Gràfic 3. Percentatge de titulars on apareixen aquests mots per referir-se als homes esportistes

sirenes

Del gràfic es desprèn que tots els diaris coincideixen a adjectivar els esportistes, en els seus respectius titulars, com a “reis”, “herois”, “guerrers”,…, i el seu joc de “llegendari”, “memorable” o “històric”:

  • Leyenda de oro”/ “Michael Phelps hizo historia en su debut en Río con sus 23ª medalla olímpica” (Sport, 09.08.2016, pàg. 15).

  • “Los Brownlee son leyenda” (Sport, 19.08.2016, pàg. 25).

  • “Neymar, héroe del brasil campeón” (Sport, 1.08.2016, pàg. 26).

  • “Farah, el Rey de los dobletes” (Sport, 22.08.2016, pàg. 29).

  • Titular a peu de fotografia: “El palista Saúl Craviotto logró un resultado histórico en Río” (Sport, 21.08.2016, pàg. 21).

  • “Un guerrero sin bronce” (Mundo Deportivo, 15.08.2016, pàg. 14).

  • “Una leyenda llamada Bolt” (Mundo Deportivo, 16.08.2016, pàgs. 14 i 15).

  • “Andy Murray fa història amb el seu segon or olímpic” (L’Esportiu, 16.08.2016, pàg. 7).

  • “Llegendari” (L’Esportiu, 20.08.2016, pàg. 5).

Si bé en el món del periodisme esportiu es coneix el nedador Michael Phelps sota el nom de “tauró” –“el tauró de Baltimore”-, les seves companyes de piscina són presentades a l’opinió pública com a “sirenes”.

Conclusions

De l’anàlisi efectuat es desprenen les conclusions següents:

En primer lloc, i tal com constata el gràfic 4, els titulars dedicats a l’esport masculí són els que predominen –lleugerament per damunt de l’atenció prestada envers les dones- a la premsa esportiva dels Països Catalans (del total, representen poc més de la meitat, un 54,2%). Si mirem la tendència de cada diari, comprovem que el 67% dels titulars de Superdeporte –per tant, per sobre de la mitjana- tracten sobre els esportistes homes, front L’Esportiu que realça les notícies protagonitzades per l’esport femení (un 53,1%). Tant el diari Sport com Mundo Deportivo coincideixen en una dinàmica similar: la distància que separa la cobertura per sexes, cada cop és més petita, per bé que els homes continuen gaudint de més espai informatiu (sobrepassant per poc la meitat dels seus respectius titulars).

Gràfic 4: Percentatge de titulars dedicats a l’esport masculí i femení

sirenes

En segon lloc, al gràfic 5 s’observa com L’Esportiu no dedica cap notícia a la intimitat dels esportistes (ni dels homes ni de les dones). A l’altre extrem ens trobem els titulars (representen un 13%) de Superdeporte més interessats per la vida privada masculina, convertint-se així en el contrapunt a les pràctiques de la resta de capçaleres, Sport i Mundo Deportivo. Ambdós publiquen més informacions relatives a l’estat civil i a la maternitat de les dones que no pas dels homes (gairebé representa un 5% en cada rotatiu), sent el diari Sport el que obvia les privacitats del gènere masculí.

Gràfic 5: Percentatge de titulars relatius a la vida privada dels/les esportistes

sirenes

En tercer lloc i, tenint en compte l’anàlisi de la versió digital del Superdeporte, també podem copsar el tractament diferencial entre el paper i la xarxa. Les edicions d’Internet possibiliten un llenguatge més informal, sensacionalista i a vegades més vulgar. Alhora, l’espai virtual dels mitjans esdevé el canal per difondre les activitats publicades en els comptes de Twitter –o en d’altres xarxes socials- dels/les esportistes, obrint la porta a l’exhibicionisme de la seva privacitat.

En darrer lloc, constatem que tant el llenguatge emprat per designar periodísticament, en els JJ.OO de Rio, a les esportistes com les fotografies que les acompanyen a la notícia que protagonitzen, continuen perpetuant els processos de cossificació i sexualització (en un 6% dels titulars tant de l’Sport com de Mundo Deportivo i un 13% dels publicats per Superdeporte front un 2% a L’Esportiu). I, al mateix temps, malgrat que els percentatges no són alarmants (cosa que pot significar un canvi en les dinàmiques dels periodistes i/o de les línies editorials), reforcen la discriminació de gènere, el discurs masclista, sexista i patriarcal. Tret d’algunes excepcions, el món del periodisme, no exclusivament l’esportiu, segueix contribuint a la construcció cultural dels arquetips de feminitat i masculinitat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019