Diaris i televisions construeixen una notícia a partir d’un sol comentari de Facebook

Adrián és un nen de 7 anys que lluita contra un càncer a l’hospital de La Fe de València. El seu somni, de gran, és ser torero i per això se li va fer un homenatge durant una correguda especial per recollir fons per la lluita contra el càncer infantil el diumenge passat. Fins aquí tot normal.

L’endemà una usuària de Facebook penjava la notícia al seu perfil afegint un comentari on demanava que el nen mai es curés per tal que, un cop adult, no es pogués dedicar a «matar herbívors innocents». Un comentari desagradable i insultant totalment lamentable, però, desgraciadament, també habitual a les xarxes socials.

facebookfacebookLlavors va començar la cobertura mediàtica. Aquest únic comentari de Facebook va convertir-se en una de les principals notícies a mitjans no només valencians sinó d’arreu de l’Estat espanyol. El Telediari de TVE va considerar que era la setena notícia més important del dia i la va incloure en els seus titulars i després va dedicar-li pràcticament dos minuts. Per comparar-ho, ho va explicar abans i amb més temps que l’agressió d’una indigent a Saragossa o que el brot de legionel·la a Salou. Avui el tema és portada a ABC –un diari que només destaca un tema en portada- i La Razón. La majoria de mitjans, però, també han seguit «la història» si bé no li han donat tanta visibilitat.

Com existeix la probabilitat que els faci vergonya explicar que tota aquesta notícia és per un sol comentari de Facebook d’una persona sense rellevància social, als titulars assenyalen que «alguns van desitjar-li la mort», en genèrica, una forma d’amagar que tot aquest rebombori l’estaven generant per un cas únic i puntual. Bé, dos, ja que El Periódico cita també un altre tuit, encara que més indirecte, tot i que igualment desagradable. Una cobertura –en qualitat i quantitat- que recorda la que va patir un veí de Paterna per escriure que s’alegrava de la mort del torero Víctor Barrio.

Insults, burles i amenaces ignorades

És difícilment justificable periodísticament una cobertura d’aquesta mida per un sol comentari a Facebook, o anomenar això «una polèmica». I més quan aquest tipus de comentaris són habituals a les xarxes socials sense que mai –aparentment- preocupin ningú.

És fàcil trobar comentaris de mal gust sobre nens que han mort, relacionant-los amb la situació política catalana. Per posar només dos exemples, aquests que fan relació a la massacre de l’Institut Joan Fuster de Barcelona o el nen que va morir després de ser infectat de diftèria.

facebook

facebook

També hi ha constants amenaces o celebracions d’agressions, peticions de bombes –en estadis de futbol o en camps de refugiats. Tampoc aquests comentaris han obert mai una portada ni un telediari. Les notícies sobre «assetjament a les xarxes» són habituals, però en general no passen de breus o teletips i necessiten desenes o centenars de missatges en la mateixa direcció per despertar un interès informatiu molt menor.

facebookfacebookfacebook

 

Mentre milers de persones, inclosos molts nens, moren ofegades al Mediterrani, algú de la rellevància pública de Celia Villalobos –diputada espanyola i exministra- va atrevir-se a dir: «lamento que morin al mar però no els vull veure al meu país». Aquestes paraules tampoc van merèixer massa atenció.