Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

En els darrers anys el 12 d’octubre ha esdevingut una efemèride més i més discutida. No només als Països Catalans o a l’Estat espanyol, sinó també a la majoria dels països americans. El gruix de la premsa espanyola, però, continua resistint-se a aquesta tendència i l’explicació i justificació que en fa continua ancorada al mite del descobriment.

Les lectures més nostàlgiques es troben –com podia suposar-se- en la premsa més conservadora. Editorials com aquest de la COPE edulcoren la conquesta, saqueig i genocidi dels pobles americans i la justifiquen per un bé superior: la «civilització» i «evangelització» de les «tribus salvatges». També La Gaceta mostra «orgull» per la «gegantina gesta» i anomena el genocidi indígena «fal·làcia monumental». En aquest diari fins i tot es critica el Papa Francesc per haver demanat perdó pels crims comesos en nom de l’Església Catòlica. A títol particular, Cayetana Álvarez de Toledo descriu des de El Mundo la Castella de la conquesta com: «la de la llibertat, l’obertura i la civilització. La que va alçar ciutats i biblioteques a la selva».

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Aquest discurs, molt més camuflat en una pàtina d’asèpsia històrica pot trobar-se en explicacions a priori únicament divulgatives. Aquest és el cas de la revista de divulgació científica Quo, que explica el procés pel qual el 12 d’octubre va passar a ser considerat Festa Nacional espanyola. L’article recorda com Argentina va ser el primer país a declarar-lo festiu, però en canvi oblida explicar el procés de crítica a la data que es viu actualment a la majoria de països llatinoamericans, que han passat a eliminar-ne la festivitat com a Cuba, o a reanomenar-la per donar-li un altre significat, com han fet Veneçuela, Xile i altres. També 20 Minutos fa una explicació similar, on se citen les diferents denominacions que el 12 d’octubre té a Amèrica sense explicar-ne els motius.

Alguns diaris intenten oferir una versió a primera vista més crítica, com és el cas de El Español. L’article reconeix les «crueltats» de la invasió i l’explotació econòmica que la va motivar. La conclusió final no deixa de ser, però, molt benevolent amb els invasors, el terror dels quals va ser «puntual». Compara la conquesta espanyola amb la romana: «brutal en la conquesta però magnànim en la gestió del territori ja controlat, al qual portaria la prosperitat». Una afirmació que l’autor veu tan evident que ni es molesta a demostrar que significa aquesta «suposada prosperitat». A pesar del suposat criticisme, elements com «l’expansió de la llengua» es veuen com a elements objectivament positius i es continua insistint en la llegenda negra de la invasió com obra «d’eficients propagandistes anglesos».

Cal reconèixer, però, que el cas espanyol no és únic i que la majoria de països europeus amb passat colonial tenen molts problemes a l’hora d’enfrontar una revisió realment crítica del seu paper. No fa gaire l’exprimer ministre francès, François Fillon, va descriure l’expansió colonial del seu país com «compartir la cultura». Unes declaracions que van generar un gran escàndol als països que havien patit aquesta invasió i que van passar totalment per alt als mitjans occidentals.

Potser per això, és en els articles on s’aborda el problema des «dels altres» quan s’arriba més lluny en aquesta desconstrucció del mite colonial. Aquest article a El Confidencial descriu la creixent impopularitat del 12 d’octubre als Estats Units i és un dels pocs on pot llegir-se els arguments indígenes contra aquesta commemoració.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019