Avui fa 107 anys de l’execució del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia. És un número difícil i els recordatoris acostumen a guardar-se pels aniversaris rodons. És difícil valorar si les escasses referències a l’efemèride que poden trobar-se avui a la premsa catalana (1, 2, 3 i 4 inclosos articles reciclats i simples recordatoris de la data) són fruit de les rutines periodístiques o una altra prova de l’oblit històric que ha patit un dels catalans més universals del segle XX en el seu propi país.

Francesc FerrerDe fet, el dia que el van afusellar La Vanguardia –únic diari de l’època que encara s’edita avui i que, a més, l’hemeroteca és consultable en línia- va limitar-se a dir en un breu que l’assassinat s’havia consumat «sense cap incident notable». Les protestes internacionals, les marxes multitudinàries i els manifestos dels principals intel·lectuals de l’època no semblaven ressenyables. Segons pot llegir-se la Viquipèdia, The Times va publicar: «Per negligència o estupidesa, el govern ha confós la llibertat d’instrucció i consciència, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d’oposició, assimilant a una agitació criminal».

Però aquest oblit no va ser-hi sempre. La condemna i afusellament de Ferrer i Guàrdia va venir precedit d’una intensa campanya de criminalització mediàtica i política de més de dos anys de durada –des de l’atemptat de Mateo Morral, bibliotecari de l’Escola Moderna, contra Alfons XIII a Madrid el 1907. Per fer-se una idea del nivell del linxament verbal, pot recordar-se que el diari La Época va explicar que «la fera ja es troba al cau». Van publicar-se i atribuir-se-li fragments descontextualitzats dels llibres de l’Escola Moderna on s’insultava la pàtria i l’exèrcit, antigues proclames revolucionàries on es justificava la violència i pasquins clandestins on s’animava a atemptar contra el Rei o el clergat. Se’l va acusar d’adoctrinar els nens i, fins i tot, d’infidel i llibertí.

Avui en dia encara és possible trobar algun digital que presenta Ferrer i Guàrdia com «un anarquista condemnat per instigar els disturbis de la Setmana Tràgica» per tal de criminalitzar el representant de la Generalitat a Brussel·les, qui va participar en un homenatge al pedagog fa dos dies.