Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ahir va inaugurar-se l’exposició Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà al Centre Cultural del Born enmig d’una gran polèmica política i mediàtica. Avui el tema cobreix totes les portades de Barcelona, obre els informatius i centra les tertúlies i espais d’opinió. Tothom ha parlat del tema i s’hi ha posicionat, encara que sigui per dir que és «una polèmica estèril».

BarcelonaL’impacte social dels fets, però, no sembla reflectir l’acarnissament que han mostrat polítics, periodistes i internautes. Les protestes durant la inauguració no van reunir més que unes desenes de persones.

En contraposició, ahir mateix a la tarda més de dues-centes persones van concentrar-se a la plaça Sant Pere de Berga –amb una població de 16.000 habitants- per donar suport a l’alcaldessa Montse Venturós, qui ha anunciat que desobeirà els tribunals i no acudirà a declarar en la causa oberta per negar-se a retirar l’estelada del balcó de l’Ajuntament.

Si bé és cert que la negativa de Venturós s’havia anunciat la vigília, aquesta no ha arribat a cap portada impresa de Barcelona, ni dilluns ni dimarts, malgrat la seva evident importància política, en ser la càrrec electe que està duent més lluny l’aposta desobedient en relació al procés independentista. Una relegació informativa, a més que tampoc és nova i que ja va produir-se durant la primera no declaració de la batllessa davant el tribunal.

Aquesta desigualtat informativa es dóna de forma que la història més rellevant rep molta menys atenció que l’anecdòtica. Una rutina generalitzada que probablement té moltes explicacions però en la que el barcelocentrisme i juga un pes determinant. Una tendència centralitzadora que no és patrimoni de la premsa escrita. El Telenotícies Vespre d’ahir va situar la polèmica del Born com la notícia més important del dia –dedicant-hi cinc minuts i mig- mentre que la persecució de Venturós no va arribar als titulars i hi van dedicar dos minuts.

En aquest cas, potser més que en d’altres, és possible visibilitzar com la facilitat dels mitjans per cobrir un esdeveniment al centre de Barcelona permet desplegar-hi una sèrie de mitjans humans i tècnics que s’acaba traduint en una sobrecobertura. En canvi és molt més fàcil que «el territori» o «les comarques» quedin a mercè de la nota de premsa d’agència i les imatges i declaracions que es puguin extreure de les xarxes socials.