Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La persecució penal dels conflictes socials i, especialment, dels sindicals sempre genera problemes. Encara que formalment les acusacions són per fets concrets tipificats penalment –danys, obstrucció, amenaces, etc.- qualsevol estudiant de dret és conscient que en els judicis –com en el periodisme- el context és important. Així, els intents de resoldre per la via penal els problemes laborals acaben habitualment amb protestes solidàries i molt sovint amb absolucions, a més de –en la creixent generalització d’aquesta via- la sensació que es coarten els drets sindicals i de vaga i que la democràcia es van fent més i més petita.

La Vanguardia potser mai ha publicat un reportatge tan complet i que permet fer-se una idea de conjunt com aquest de El País. Però a la seva hemeroteca és fàcil trobar notícies –ni que siguin teletips d’agència- sobre l’ofensiva penal contra el dret de vaga, l’absolució de vuit treballadors d’Airbus encausats per un piquet o la revocació de l’empresonament contra uns altres cinc sindicalistes a Astúries.

Avui, la capçalera del Grupo Godó publica un article sobre el procés judicial que enfronten 25 estudiants, un administratiu i un professor arran de la denúncia del rectorat d’aquesta universitat per unes protestes el 2013. El judici s’acosta i ahir desenes de persones van tancar-se a la Secretaria d’Universitats en solidaritat amb els encausats i la rectora de la UAB va oferir una rebaixa de la indemnització demanada.

La notícia de La Vanguardia, però, costa d’entendre-la. Per començar es titula «La UAB busca la manera d’evitar els actes violents al campus universitari», el que a un lector despistat li podria semblar que fa algun tipus de referència al boicot a una conferència de Felipe González i Juan Luis Cebrián a la Universidad Autónoma de Madrid i que molts mitjans han descrit com a «violent». Però no, el subtítol aclareix que «La mediació xoca amb la tancada ahir d’imputats pels aldarulls del 2013». Així doncs, la lectura que fa La Vanguardia és que el rectorat de la UAB vol intervenir a la causa però que això és impossible perquè els imputats segueixen tancant-se a llocs.

En la descripció dels fets, l’article parla de «desperfectes (…) greus coaccions, amenaces i intimidacions a quatre estudiants i a l’exvicerectora d’estudiants» i de les «agressions causades». En cap moment s’explica que aquests fets van donar-se en un context de conflicte social que va allargar-se durant mesos i durant el qual centenars d’estudiants i treballadors de la UAB van participar en la tancada i altres formes de protesta. De fet, una recerca per l’hemeroteca del 2013 és fàcil trobar articles on s’explica la causa social del conflicte –en un moment de protestes generalitzades contra les retallades- i les converses entre el rectorat i els vaguistes per tal d’arribar a un acord.

Més enllà del que es consideri sobre les formes de protesta que van fer-se servir, menyscabar aquest context i reduir el conflicte a una qüestió penal per «danys» i «coaccions» impedeix al lector entendre la història que vol explicar-se. Una vegada i una altra es presenta la petició fiscal com a fets provats –mai com a «suposats»- i parla de la «reparació de víctimes» però no de persecució judicial contra unes protestes que tenen el seu origen en unes demandes legítimes per a bona part de la comunitat universitària i en l’incompliment per part del rectorat d’unes decisions del Claustre.

L’article també presenta la posició del rectorat com ple de «bones intencions» que xoquen amb la intransigència dels encausats, oblidant que va ser aquest qui va decidir judicialitzar una qüestió social. Cal tenir en compte que tots els imputats s’enfronten a peticions fiscals d’entre 11 i 14 anys de presó. Les úniques referències al sindicalisme arriben al final de l’article, quan –inevitablement- ha d’explicar que afiliats a la CGT van ocupar la Secretaria d’Universitats. En canvi els col·lectius d’estudiants implicats no es mencionen en cap moment.