Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El diari Ideal, de Granada -que juntament amb el Correo del País Basc i el Levante del País Valencià forma part del meu imaginari preferit de diaris ben fets a l’Estat- va estrenar fa un parell d’anys el seu Laboratorio de Datos, interpretant bé un dels signes positius del nou periodisme, aquell que confia en l’habilitat del lector per treure el gra de la immensa bala de palla on naveguem cada dia. A l’anomenat Laboratorio de Datos els que ens estimem la gent de l’Albaicín, de la ja urbana i per sempre lorquiana Huerta de San Vicente o de l’Alpujarra ens agrada xafardejar la història de les manifestacions més massives de la demarcació o com està el mapa dels AVE -que no hi ha manera que arribi a Granada pel Corredor Mediterrani.

Desconec si el projecte de l’Ideal era pioneríssim però sí que es va avançar a un bon grapat de diaris espanyols i catalans que després es van apuntar al carro. Felicitats a tots, en qualsevol cas. Però encara hi ha molt camí a fer en el periodisme de dades a casa nostra. L’altre dia els ho deia, per exemple, als meus alumnes de la universitat: ells tenen la resposta que nosaltres encara no hem sabut donar en la precisió en el recompte de participants en un esdeveniment. A l’Àgència EFE fa anys ensenyaven als seus redactors a comptar per blocs de cent. Ara els mitjans es conformen a donar dues xifres allunyades i el lector que s’apanyi. Els universitaris d’avui també hauran de trobar la resposta, per altra banda, a tanta pressió de les xarxes socials, a tantes lluites empresarials al marge del lector o, si poden, a tanta precarietat que acaba amb el background a les redaccions.

Però avui parlem de dades i hi ha un camí a recórrer com a periodistes que som, com a cercadors d’elements de contrast i no repicadors de notes de premsa. Només ahir, per exemple, a Barcelona hi van coincidir diversos esdeveniments que s’havien celebrat durant dies, com el Saló del Caravaning o la Festa dels Súpers. Em vaig entretenir a mirar les notícies de balanç i contrastar-les amb les afluències d’altres anys i en cap cas -feina del periodista, no del gabinet de premsa- hi havia cap comparació en dades clares, absolutes i percentuals, que permetessin saber amb certesa l’evolució de l’esdeveniment. En un cas l’edició anterior va registrar 44.000 visitants i enguany 52.000, i en dades relatives dos anys enrere (el saló és bianual) es parlava del 90% del producte exposat venut (!) i ahir del 35% d’augment de vendes. En el segon cas, als Súpers hi van anar el 2015 unes 130.000 persones només el dissabte (cap dada global) i aquest cap de setmana 200.000 en total. En cap cas es deia si, per causa de la pluja, l’afluència havia baixat. No hi havia cap comparativa.

També sol succeir el mateix en les informacions de balanç de Sant Jordi o de les rebaixes: curiosament sempre ens quedem en aquell “augment del 5% de les vendes”. I què dir de l’evolució d’assistents a la cursa de la Mercè o del Corte Inglés. Tot es queda en “un èxit”. Som els millors. Molt bé. Pensem per un moment que ni en el dur combat que sostenen les empreses que es dediquen al periodisme esportiu es produeix aquest oblit de contrast de dades: amb l’ajut de Pedrito Números o Míster Chip sabem al minut quin serà el pròxim record de Messi.

Podem fer-ho millor. El periodisme de dades és necessari per blindar-nos davant de tanta absència de memòria. Buscar una evolució numèrica o capbussar-nos en el BOP, en el DOGC o en la Gaseta Municipal (per als de Barcelona) hauria de ser tant bàsic com mirar el diccionari. Sí, és cert que també les dades es poden mirar i accentuar de la manera que més convingui a l’emissor de la nota de premsa. Perquè com diuen en els gabinets, el paper ho aguanta tot. Però és la nostra feina rascar, i seguir rascant.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.