Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Barcelona la cinquena edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC). Probablement no és la fira més important ni més massiva ni que mou més diners de les que es fan a una ciutat que s’ha especialitzat en bona mesura en el turisme de fires i congressos.

Amb tot és la representació anual d’un tipus d’empresa que cada cop més crea més llocs de treball, abasta cada cop més sectors i creix a un ritme molt més gran que el conjunt econòmic. Si bé estem parlant de xifres modestes –164 milions d’euros de facturació en conjunt- hi ha sectors emergents amb menys pes però amb una cobertura mediàtica precisament pel fet de ser emergents. I això sense comptar el factor social. Es tracta d’una aposta que genera ocupació local i de qualitat, que no deslocalitza i amb un fort retorn social i ambiental. Arguments, en principi, noticiables per si mateixos.

Les xifres de la darrera edició de la FESC tampoc són menyspreables: 188 expositors, 12.000 metres quadrats i 21.000 visitants ––segons l’organització, pel que s’han d’agafar amb les previsions d’altres similars.

Però tot i aquesta presentació, la FESC ha quedat totalment invisibilitzada per la gran majoria de mitjans. Fins i tot –o caldria dir especialment?- la premsa especialitzada en l’economia ha obviat absolutament aquest esdeveniment econòmic emergent.

Dels mitjans econòmics editats a Catalunya, L’econòmic va fer una ressenya de la FESC el 2014. Ni aquesta edició ni la de l’any passat han tingut cap tipus de cobertura. Tampoc trobem cap referència a Economia Digital. En canvi aquests dos mitjans si han seguit amb diverses peces el Barcelona Meeting Point o Caravaning. Les altres dues fires celebrades aquesta setmana a Barcelona.

Els diaris amb seu a Madrid, ni Expansión, ni Cinco Días ni El Economista han publicat una sola referència de la FESC i en canvi sí que han seguit més o menys de prop els altres dos congressos (1 i 2). Amb tot, no hi ha elements –ni la noticiabilitat ni el diferencial de xifres- que permetin entendre els motius de la cobertura d’un esdeveniment i el silenciament de l’altre.