Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Voices from a Mountain és una perla rara. Es tracta d’un documental de David Leach de l’any 2001 que podeu veure a Youtube.

Hi apareix el que fins divendres era l’únic supervivent de les Brigades Internacionals, Stanley Gordon Hilton, amb altres noms que van saber mantenir viva la memòria col·lectiva dels brigadistes: John Dunlop, Sol Frankel, Jack Jones, George Wheeler i Alun Williams.

Aquests dies potser escoltarem algun panegíric benintencionat sobre Hilton, però paga la pena anar més enllà i rescatar la bona feina de l’historiador i escriptor, Richard Baxell. És interessant perquè els apunts de les entrevistes de Baxell a Hilton traspuen la desesperació i la decepció creixent del lluitador durant la guerra.

Amb només dinou anys, Stan Hilton abandonava un vaixell de l’armada britànica, l’S.S. Pilson, i s’incorporava a l’exèrcit republicà a Alacant. Un primer contacte humit i fred, llegim, i una fredor i una humitat que no el van abandonar durant tota la guerra. Baxell explica que Hamilton no té cap record càlid ni amable de la península, al contrari: “Sempre fred. Sempre amb la sang gelada.”

De fet, Hamilton va viure la pitjor part de la guerra. Després d’una breu formació amb el Batalló Britànic, durant la primavera del 38 va viure el seguit de retirades republicanes a causa de l’ofensiva de Franco. Hamilton recorda un exèrcit republicà afeblit i dividit que viurà la Batalla de l’Ebre com el darrer capítol abans de la desfeta final.

A l’Ebre, la manca de coordinació entre les diferents faccions del bàndol republicà desanimen definitivament Hamilton. I fuig. La mateixa primavera del 38 arriba a Barcelona i s’embarca novament a un vaixell de la marina britànica, l’S.S. Lugano, per tornar a casa. Hi estarà poc temps perquè servirà a la Royal Navy tota la Segona Guerra Mundial.

“Tip d’Europa, quan va acabar la guerra vaig emigrar a Austràlia.” I no s’hi va moure més. Divendres 21 d’octubre moria a casa seva, a Yarrawonga, a la frontera entre les províncies de Victòria i Nova Gal·les del Sud.

És paradoxal que Hamilton, d’esperit anarquista, reivindiqués per al bàndol republicà un comandament únic i una coordinació efectiva si volia guanyar la guerra. Hamilton explica a Baxell que hauria estat pràcticament impossible vèncer l’exèrcit colpista de Franco que comptava amb el suport d’alemanys i italians. Però recorda que, de qualsevol manera, aquell exèrcit dividit difícilment hauria pogut guanyar cap guerra.

Haver estat el darrer brigadista internacional a morir és una anècdota. Potser seria més interessant homenatjar aquest somniador recordant la visió crítica d’un lluitador per la república; recordant que l’única garantia per culminar amb èxit les revolucions democràtiques és la unitat per sobre de la recerca miop d’allò que ens diferencia.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.