Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Hi ha un debat perenne sobre el canvi horari a l’Estat espanyol. La mesura té els seus defensors i detractors i dues vegades l’any –quan hi ha els canvis d’horari de tardor i primavera- es reprodueixen els articles i opinions d’un signe o un altre.

A aquest debat, en els darrers anys se n’ha sumat un altre, el del fus horari en què es troba l’Estat espanyol, que és el de Berlín, mentre que per situació geogràfica li «tocaria» estar al de Londres. El Meridià de Greenwich –el de Londres- creua Aragó i el País Valencià. El canvi de fus horari va imposar-lo Franco el 1940 per tal d’agradar a Hitler. Des de les entitats que proposen una «racionalització horària» en la línia dels estàndards europeus s’acusa aquest desajustament en el fus horari com un dels motius que provoca que aquí es dini i sopi tan tard i es dificulti la conciliació familiar.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Com pot veure’s, doncs, es tracta d’un debat basat sobre qüestions pràctiques: econòmiques, ambientals i de comoditat de la vida quotidiana. Els últims capítols de la qüestió els han aportat els hotelers valencians, que han demanat que es mantingui l’horari d’estiu durant tot l’any per tal de mantenir més temps el sol per a la tarda –una mesura contrària a la racionalització horària però favorable als seus interessos comercials- i, sobretot, el Parlament balear, que per unanimitat va demanar la mateixa mesura. Les Illes es troben més a l’est i a més el turisme pràcticament monopolitza l’economia, així que és probable que aquests siguin els motius darrere la proposta.

La lectura de l’ABC, però ha estat en clau únicament nacionalista. L’article que explica la història es titula «Els nacionalistes catalans, gallecs i balears, a favor de canviar el fus horari ‘espanyol’». Segons el diari la proposta balear no és més que una conxorxa de destruir el fus horari espanyol, «una proposta netament política, una sortida de to per proclamar certa rebel·lia per part de la Cambra Baixa regional». Que el PP o Ciutadans hagin votat a favor de la mesura no sembla que hagi fet dubtar gens ni mica a l’editor del diari. Per justificar els arguments l’article barreja aquesta proposta amb altres de diferents dels parlaments de Catalunya i Galícia. Finalment assegura que els diputats balears es declaren «insubmisos», quan únicament s’han limitat a elevar una petició al Govern espanyol, qui té legalment les competències sobre els canvis d’hora.

Però per si això sembla poc, el diari de Vocento acompanya l’article amb una videoanàlisi titulat «¿S’imaginen repetir ‘una hora menys a Canàries i una hora més a Balears’?» que ja dóna algunes pistes sobre els malsons nacionalistes de la redacció madrilenya.

fus horariL’última peça que tanca el tema té un caràcter de contextualització històrica: «Els fusos horaris com a arma política d’alguns governs dictatorials», tota una indirecta gens dissimulada als «nacionalistes» no espanyols, si s’observa la composició de les notícies en la maqueta digital del diari. Amb aquest encapçalament seria pensar que l’article se centraria amb el canvi horari imposat per Franco el 1940, totalment sense sentit i encara vigent. Però no, aquest només surt en tercer lloc i ocupant molt menys espai.

El text se centra en el retorn, el 2015 de Corea del Nord al seu horari natural per tal de separar-se del fus de Tòquio, imposat pels japonesos quan van ocupar el país. Una mesura que ABC considera «nacionalista». Cora del Sud ja havia pres aquesta decisió el 1954, però sembla que aquesta va ser una decisió racional sense que se’n detallin els motius. El segon exemple és el canvi de 30 minuts promogut per Hugo Chávez –a qui el diari anomena «dictador» a pesar d’haver estat escollit democràticament repetides vegades- a Veneçuela i després revertit pel seu successor Nicolás Maduro. Com no sembla que hi hagi motivacions nacionalistes per prendre la mesura ABC decideix que són per «satisfer un caprici».

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019