Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Nova condemna a la premsa de Madrid per difamar sense proves. Si a principis de mes va ser El Mundo per una suposada investigació sobre blanqueig de capitals per part de càrrecs governamentals veneçolans, ahir va ser el moment de El País. Segons informa Diagonal, el Jutjat de Pirmera Instància número de Madrid ha condemnat la capçalera de Prisa ha de publicar una rectificació per l’article «Distrito 14: ‘víctimes’ i botxins de barri», en el que s’acusa els membres del grup d’antifeixistes del madrileny barri de Moratalaz d’unes agressions que ells mai van cometre.

La sentència encara no és ferma –El País té 20 dies per recórrer- però deixa clar que la notícia va acusar uns joves d’uns delictes sense cap tipus de prova ni respectar la presumpció d’innocència.

El text donava tot tipus de detalls sobre les agressions a uns joves marroquí i colombià, així com a una activista feminista durant les festes de Moratalaz i assegurava que aquestes s’havien produït en el marc d’una «cacera del pijo» promoguda per Distrito 14. L’article ofereix noms complets dels suposats agressors que descriu com a «violents», «goril·les» i de tenir «mania persecutòria». La versió dels detinguts, en canvi, és desacreditada: «I així passen de botxins a víctimes de les seves víctimes i de qui les protegeixen». «El passat delinqüent, els antecedents policials i el comportament públic els despullen una per una de les etiquetes, emboços i màscares», continuava un reportatge que no amagava el to criminalitzador.

Més enllà de la sentència judicial, el to de la cobertura sobre Distrito 14 a El País és especialment alarmant si es compara amb el que té amb l’organització d’ultradreta Hogar Social de Madrid (HSM). Al juliol el diari publicava un reportatge sobre aquest col·lectiu que, si bé, denunciava que es limités les ajudes socials a «espanyols», evitava definir-los com a nazis, es basava només amb la informació del mateix grup i s’enfocava en la seva cara amable –«les formes de Melisa són pròpies d’una relacions públiques: accés total al periodista, amabilitat, bones paraules, millors intencions». L’orientació ultra de HSM es recordava només en un comentari anecdòtic d’uns adhesius mentre s’oblidava el llarg historial d’agressions dels seus membres.

Un biaix similar pot trobar-se a altres diaris, com per exemple a El Mundo, qui fa quatre dies va publicar una amable entrevista a la portaveu d’HSM, mentre que ha tingut un to molt més dur i incriminatori amb Distrito 14.