El desallotjament de la Benaventurada al barri de les Corts de Barcelona aquest passat cap de setmana ha ocupat algunes pàgines als mitjans. “Nova confrontació entre veïns i ocupes a Les Corts”, titulava El Periódico. “Conflicto entre ocupas, vecinos y propiedad por La Benaventurada, en Les Corts”, deia Eldiario.es, “Los Mossos y los vecinos evitan un nuevo intento de okupar un edificio en Barcelona”, explicava 20minutos, per posar tres ràpids exemples de com el món del periodisme relatava la notícia. Veïnes, ocupes, ocupes i veïnes en un suposat conflicte. Era realment així? Les ocupes no són veïnes? Per què aquestes diferenciacions?

Parlar d’immigrants, d’ocupes, d’antisistema, i molts altres col·lectius és normal pels mitjans i passa molts cops per davant del què. Una estigmatització amb la que s’acostuma a parlar del continent sense tenir en compte el contingut, per bé i per mal. Sense punt mitjà. Un “qui” que moltes vegades no aporta informació rellevant, res de bo, i que, en canvi, pot comportar el perill de l’estereotipació, sobretot si la informació té connotacions negatives. Però en el fons és el que es busca. El generalitzar.

Ens podem centrar en el cas dels joves, on hi ha estudis que demostren aquest fet. Un exemple és un de la Universitat Complutense de Madrid de l’any 2006 on s’analitzaven 2747 noticies aparegudes en premsa i ràdio que parlaven de joves. Els resultats són preocupants. Un 32% de les notícies parlaven dels hàbits de vida saludable (botelló, salut, drogues i trànsit) i un 18% de violència, immigració, relacions familiars, el que suposa que un 50% de les notícies que tractaven el tema eren negatives . Tot això contrasta amb el 20% de les notícies que els tractaven relacionant-los amb oci, cultura i temps lliure (i que eren majoritàriament positives), o amb el 8% de les notícies que giraven al voltant de l’educació formal.

Un altre estudi més proper i recent, fet el 2010 per Marcel Mauri i Mònica Figueres, recalcava que el 78% de les notícies sobre joves no tenien en compte les pròpies fonts juvenils. A més a més afegia que la premsa privada es posicionava molt més que la pública, ja que entre el 28% i el 35% de les peces que publicaven sobre joves denotava un posicionament del narrador. L’estudi afirmava que de les 20.121 peces analitzades no hi havia cap notícia que barregés joves i violència on el periodista fes valoracions positives cap a les joves protagonistes.

Joves, ocupes, no deixen de ser dos exemples. L’ús d’etiquetes amb una finalitat concreta és una pràctica estesa al món del periodisme que caldria analitzar. Si l’objectiu és informar, podem evitar parlar de bons i dolents, mirar de no crear opinió i de no condicionar al receptor. En el cas de Les Corts, les persones que ocupaven eren veïnes, igual que les que defensaven la no ocupació, però el titular ja portava a posicionar-se. Potser és el moment de deixar de banda les etiquetes.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019