Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La inesperada –si és que a hores d’ara pot esperar-se alguna cosa de les enquestes- de Donald Trump a les eleccions dels Estats Units ha generat un autèntic tsunami d’anàlisis tractant d’explicar a posteriori tot allò que molt pocs havien previst amb antelació.

Un dels motius de sorpresa és que el republicà ha aconseguit la victòria amb la pràctica totalitat de mitjans de comunicació en contra. Fins i tot alguns com USA Today o Vogue, que havien mostrat una tradicional neutralitat a l’hora de decantar-se que alguns dels candidats, aquesta vegada s’havien posicionat contra Trump.

És evident que cal revisar el que se suposava fins ara de la influència dels grans mitjans en la població. Però també mirar amb més deteniment si realment els mitjans han perjudicat tant Trump o si realment l’han ajudat.

Un estudi de MediaQuant –una empresa dedicada a analitzar els impactes mediàtics- realitzat durant les primàries del Partit Republicà xifrava les referències informatives a Trump en 2.000 milions de dòlars. Això suposava deu vegades més que l’atenció que rebien els seus rivals com Bush o Rubio i superava la de tots els seus contrincants republicans sumats. També triplicava la que llavors rebia Hillary Clinton.

trump

Lluny de desgastar-lo, els seus exabruptes van ajudar a convertir-lo en un personatge conegut gràcies a les audiències que aquests mateixos generaven i que van provocar que molts periodistes renunciessin a la seva tasca fiscalitzadora per tal d’aconseguir-lo portar al seu plató. Leslie Moonves, president de la CBS, una de les principals cadenes televisives del país, va arribar a declarar que Trump «potser no és bo per a Amèrica, però és refotudament bo per a la CBS», en referència als increments d’audiència que el llavors candidat aconseguia.

Encara que dins aquests impactes mediàtics s’inclouen els negatius, sembla evident que el ja president estatunidenc ha estat capaç de convertir la mala publicitat. En una altra anàlisi, The New York Times assenyalava la relació de Trump amb els mitjans com «d’amor i odi». Els enfrontaments i estirabots amb algunes de les figures mediàtiques en teoria més influents del país van ser capítols on tant un com els altres guanyaven en audiència, coneixement i diners. Així, el Trump com a fenomen mediàtic era un personatge que es retroalimentava de les polèmiques en què els mateixos mitjans que les amplificaven també hi sortien guanyant.