Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

No hi hauria d’haver dies internacionals. Si hi són, impliquen una mancança. El 3 de novembre a Mèxic van commemorar el Dia Internacional per posar fi a la impunitat dels crims contra periodistes. La CNDH (Comissió Nacional dels Drets Humans) va advertir que la major part de les agressions queden en la impunitat –per què haurien de ser diferents de la resta de delictes del país on un 98% queden impunes?- fet que perjudica els drets a la lliure expressió i a estar informats.

Les dades oficials són 118 periodistes assassinats des de l’any 2000; 20 desapareguts des del 2005 i 49 atacs des del 2006. Amb tot, molts delictes no es denuncien per por a represàlies, ja que en molts casos són membres del govern, en qualsevol dels seus àmbits, els instigadors.

A Mèxic hi ha un Mecanisme per a la protecció de persones defensores de drets Humans i Periodistes, però segons l’ombudsman, Luís Raul González, “opera amb deficiències” per falta de fons i interlocutors vàlids fora de la Ciutat de Mèxic. Fins ara hi ha 501 professionals i defensors en riscs protegits a través d’aquestes mesures urgents que busquen garantir-los la vida, la integritat, la llibertat i la seguretat. Res més que això!

A les dificultats per fer la nostra feina amb la màxima professionalitat fins aquesta setmana hi havia una altra amenaça: es volia canviar la Llei de Rèplica, que ara s’aplica quan hi ha falsedats o errors, per donar peu a què qualsevol afectat l’exigís. Personalment no havia vist mai una campanya tan forta com la que va fer el diari El Universal en contra, dia sí i dia també. Al final els magistrats de la Suprema Corte de Justicia de la Nación van decidir deixar-ho tal com estava.

Sort que arreu de la República hi ha gent per a tot i els periodistes no perden el bon humor. A Baja California, a Ensenada, fa 34 anys que Don Juan Tenorio el posen en escena una vintena de periodistes. Enguany durant una setmana van presentar El Tenorio Independiente, un don Juan con muchas pokebolas, on tracten els problemes locals i nacionals. Entre aquests la devaluació del peso i la fuga de governadors acusats de corrupció. En canvi els diners que fan son tots per obres altruistes i per seguir formant-se. Llenguatge de doble sentit i finament irònic, tan mexicà, és el que fan servir. I el que potser hauran de fer servir la resta per no patir més amenaces.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.