Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

contaminació Avui La Vanguardia publica –i destaca en portada- un documentat reportatge sobre l’excés de contaminació a l’atmosfera barcelonina, que en general es troben només una mica per sota dels límits que provoquen l’alerta. El subtítol, a més, és força clar amb les conclusions de l’article: «Només les mesures estructurals poden reduir l’excés d’NO2».

No hi ha cap problema amb l’article ni amb el que explica, excepte el context del mitjà. El diari que avui sembla reclamar unes «mesures estructurals» contra la contaminació i que critica les autoritats locals i autonòmiques per no ser prou valentes a l’hora d’establir-les és el mateix que ha endegat furioses campanyes contra pràcticament totes les mesures d’aquest tipus que s’han provat.

L’exemple més paradigmàtic va ser la posició de La Vanguardia sobre el límit de velocitat de 80 kilòmetres per hora a les entrades i sortides de Barcelona durant el Tripartit. A pesar que aquesta va ser una mesura que no només va reduir la contaminació, sinó que també ho va fer amb la sinistralitat i els embussos –i per tant també la contaminació-, el diari s’hi va mostrar radicalment en contra. Va posar sempre en dubte que el límit fos eficaç i va donar ales a la suposada indignació ciutadana. La línia editorial de La Vanguardia pot trobar-se condensada en aquest editorial –publicat ja després de la victòria d’Artur Mas del 2010- on reclamava al nou govern l’aplicació immediata de la promesa d’eliminar aquesta mesura, que qualifica de «discutible, mal explicada i impopular».

Més recentment la capçalera del Grupo Godó també s’ha oposat a la implantació de la ‘superilla’ del Poblenou, una mesura destinada a reduir el trànsit de vehicles privats de forma dràstica i similar al que han fet altres ciutats europees. En canvi La Vanguardia considera que «expulsa els automobilistes», és «millorable» i, altra vegada, ha magnificat les veus opositores. També alguns opinadors de referència del diari s’han afegit a la campanya.

Fins i tot mesures més puntuals i simbòliques, com el Dia sense Cotxes, han trobat l’oposició furibunda de La Vanguardia. A l’última d’aquesta jornada el diari va promoure l’alarmisme avisant d’un «risc de col·lapse» que, finalment, mai va produir-se.