Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ahir un reportatge a l’Ara sobre les bondats del que el diari anomena enganyosament home sharing –en realitat no es comparteix res, sinó que es lloga- va molestar molts lectors que ho van expressar a les xarxes socials i als comentaris de la mateixa notícia. L’article no estava signat i havia estat elaborat «amb la col·laboració d’Airbnb». Es tracta en realitat de continguts patrocinats, per molt que enlloc s’indiqui que el diari ha cobrat per publicar aquesta informació.

La publicació d’aquests continguts patrocinats és en auge a tot tipus de mitjans. Les creixents dificultats econòmiques que tenen, junta amb la crisi de la publicitat tradicional i als bloquejadors d’anuncis de molts internautes obliguen a repensar el concepte de publicitat oferint a les empreses altres tipus de serveis. El resultat, en el cas de l’Ara i Airbnb és evident: un text on només es destaca l’argumentari que afavoreix l’empresa, amb unes xifres sense una font fiable i un silenciament –si no un desmentiment- de la cara negativa d’aquest fenomen. I això, en una ciutat com Barcelona on el debat sobre els excessos turístics és molt viu, ha generat una gran indignació.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

continguts patrocinatsPerò no és l’únic cas de «contingut patrocinat» amb ànims de camuflar el seu interès publicitari i que costa saber si és pagat o qui l’ha pagat. Un altre exemple recent que ha passat més desapercebut el trobem al monogràfic de La Vanguardia sobre la gestió de l’aigua a l’àrea de Barcelona. Els reportatges encaren la problemàtica de l’accés de l’aigua des d’un punt de vista de gestió tecnològica i de responsabilitat de l’usuari, obviant totalment el debat sobre la municipalització d’aquests serveis que cada cop es troba més sobre la taula. Aquest cop ha estat «ofert» –ni patrocinat, ni pagat- per Barcelona és Aigua. Cal anar al web d’aquesta plataforma totalment desconeguda però amb prou capacitat per a inserir un monogràfic a La Vanguardia i remenar-hi una estona per descobrir que al darrere hi ha Agbar. Una empresa molt interessada a evitar el debat sobre la possible municipalització.

Però no només els mitjans del país empren aquest tipus de pràctiques. La setmana passada els perfils a les xarxes socials de la Generalitat valenciana i del PSPV difonien l’entrevista al president Ximo Puig al «prestigiós diari The Guardian». La notícia va sobtar, ja que seria la primera vegada que aquest rotatiu entrevista un president valencià. En realitat, però, l’entrevista no havia estat elaborada per cap periodista del diari londinenc, sinó per l’agència de producció de continguts The Report Company. Aquesta empresa té un aparador propi al web del The Guardian on publica allò que desitja passant només pel filtre ètic del diari –segons explica ElDiario.es. Tots els articles inclouen –en aquest sí- una nota clarificadora que assenyala que «L’entrevista ha estat elaborada per The Report Company qui ha pagat per aquest contingut». En aquest cas es tracta doncs de publicitat assenyalada com a tal, si bé té un aspecte periodístic. La polèmica, en aquest cas, va venir a l’hora de saber qui havia pagat per l’entrevista. Generalitat i agència coincideixen a assenyalar que no han estat diners públics, però ningú desvela qui ha estat llavors el patrocinador.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019