Els Estats Units i la resta del món encara es pregunta per què va guanyar Donald Trump. Els periodistes també vam quedar desconcertats. Fins i tot Newsweek va haver de retirar 125.000 exemplars amb una Hillary Clinton vencedora en portada després de la victòria del magnat.

La premsa no va ser seriosa investigant Trump”, va dir just abans dels comicis William Finnegan, periodista guardonat aquest any amb un Pulitzer, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Aquell dia vaig sortir inquietada de la conferència sobre periodisme i el futur de la democràcia. Me’n vaig adonar que el líder republicà podia guanyar les eleccions i ningú se’l prenia seriosament.

Ara ja és massa tard. “Els mitjans no van voler veure que Trump podia guanyar, per això van mirar cap a una altra banda”. Massa tard, The Washington Post per donar resposta a aquest epic fail. Ara ja és massa tard. “Els periodistes no van qüestionar les dades de les enquestes quan van confirmar la seva intuïció que Trump no guanyaria”, massa tard The New York Times.

Sempre és massa tard. Massa tard per entendre per què els colombians no van ratificar els acords de pau, massa tard per haver previst el Brexit, massa tard per explicar-nos l’auge de la ultradreta europea, massa tard pel que vindrà.

Durant els propers quatre anys governarà un senyor que nega el canvi climàtic, escup comentaris masclistes i vol construir un mur xenòfob. Els periodistes haurem d’explicar una legislatura que farà trontollar el món, mentre ens sentim dir que som “escòria”, “deshonestos” i “repugnants”. Això és el que diu Donald Trump dels periodistes en roda de premsa.

God bless America, que diuen. God bless journalism, que diria jo.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.