Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

pobresa energèticaAvui El País publica un reportatge sobre pobresa energètica. No és la primera vegada que ho fa però aquest cop el destaca en portada, pel que pot suposar-se que és un article especialment rellevant per al diari.

La notícia ve motivada per la mort d’una dona a Reus –de la qual significativament tothom anomena ‘Rosa’, sense que n’hagi transcendit el cognom- però va molt més enllà. De fet el text aporta dades esgarrifoses i que han passat totalment desapercebudes, com el fet que en només deu dies han mort cinc persones arreu de l’Estat espanyol per incendis causats per la pobresa energètica. Una xifra a la qual caldria sumar les que moren per malalties provocades per l’excés de fred. L’article reconeix que no hi ha xifres, però cita un estudi de l’Acadèmia de Ciències Ambientals que calcula que la pobresa energètica mata més que els accidents de trànsit. Només cal veure els recursos que es dediquen a pal·liar un problema i l’altre per adonar-se’n que l’escàndol generat per la mort de la Rosa ha estat encara massa petit.

Amb tot, el que podria semblar un bon article conté tants oblits que per alguns moments podria pensar-se que, en realitat, es tracta d’una «demolició controlada», una rentada de cara de les grans empreses energètiques per la via de desviar el debat públic de la seva responsabilitat en el problema.

Aquí resumim algunes de les claus que l’article podria haver inclòs i no ho ha fet o ho ha fet evitant entrar al fons de l’assumpte.

1. Mesures estructurals. Molt encertadament el periodista recorda que a l’Estat espanyol s’ha optat per les «mesures pal·liatives en lloc d’actuacions de tipus estructural com en altres països europeus». La frase, però, oblida el poder i influència de l’oligopoli energètic a l’hora de pressionar per tal que es facin unes o altres polítiques. Amb desenes d’expolítics fitxats per aquestes companyies i un escàndol de portes giratòries rere un altre, potser no hauria estat de més fer una referència al tema.

2. Unesa contra el protocol. Una de les mesures de pressió més evident –en el sentit que ha deixat rastre documental- és el recurs que la patronal de les grans elèctriques, Unesa, va presentar contra el protocol de la llei de pobresa energètica del Govern català. El mateix diari informa de la dada en un altre article, però aquest té molta menys rellevància.

3. Increment dels preus. L’article sí que esmenta l’increment del preu dels rebuts de llum i del gas com un factor que ha fet créixer la pobresa energètica, juntament amb la caiguda de renda per a una majoria de famílies. Però ho fa de forma tangencial i sense oferir xifres que permetin avaluar al lector el pes d’aquest creixement. Segons Facua en els darrers sis mesos el cost d’aquest rebut s’ha incrementat un 24,6% de mitjana i en altres ocasions El País sí que ha vinculat preu del rebut amb pobresa energètica. I això en un sector de preus regulats, el que ens retorna al primer punt. Paradoxalment l’article esmenta aquest control de preus com una de les mesures estructurals a altres països europeus.

4. Beneficis empresarials. Aquest increment del rebut no es deu (només) a un augment del cost de les matèries primeres o a grans inversions en infraestructura. Les empreses energètiques han multiplicat beneficis durant aquests anys de crisi. El seu marge de benefici duplica el de les seves rivals europees. De fet, un estudi assenyala que només amb un 1,3% dels beneficis de Gas Natural, Endesa i Iberdrola es podria eradicar totalment la pobresa energètica. Però cap d’aquests elements apareix a la notícia de El País.

5. Responsabilitat Social Corporativa. Allò que no oblida el diari és incloure un desglossat sobre els diversos programes contra la pobresa energètica de les grans elèctriques –pràcticament l’únic punt de l’article on apareixen anomenades-, els convenis signats amb ajuntaments i ONG i els fons que posen sobre la taula per pal·liar el problema. Un esforç que, és evident, ha estat totalment insuficient encara que es presenti com espectacular.