Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La concessió d’hospitals públics per a la gestió privada no passa pels seus millors moments. Als problemes econòmics que arrosseguen les empreses concessionàries i els dubtes sobre els beneficis que aporta l’anomenat «model Alzira» –que l’actual govern valencià estudia revertir-, cal sumar-hi ara les denúncies per presumpta corrupció, desviament de fons i factures inflades que esquitxen la principal empresa del sector, Ribera Salud.

En només dos dies han caigut dues bombes en aquesta línia. Dimecres va ser una investigació de El Español que afectava els hospitals d’Elx, Torrevella o Alzira, gestionats per Ribera Salud. I ahir va ser el torn de La Marina Plaça, un digital local que destapava un presumpte desviament de beneficis milionaris de l’hospital de Dénia –gestionat per un consorci en què Ribera Salud és soci minoritari- en plena època de retallades.

A pesar d’aquests escàndols, Levante no sembla massa interessat en radiografiar l’estat de la gestió privada de la sanitat pública. Si bé el diari ha informat –encara que sigui via teletips d’agència– del rebombori polític generat pels sobrecostos creat per la denúncia dels sobrecostos facturats per Ribera Salud, és impossible trobar cap referència a l’escàndol de l’hospital de Dénia.

Ahir mateix, Levante optava per publicar una peça molt més amable que els presumptes desviaments de diners públics: «L’hospital de Dénia, a l’avantguarda en el tractament personalitzat del càncer». Sens dubte una notícia bona i rellevant per a la comarca, però no deixa de ser curiós que els habitants de la Marina només tindran accés a aquests tractaments gràcies a l’aportació d’una ONG de la qual no se’n cita el nom fins al darrer paràgraf.

Aquesta tendència a la cobertura amable amb els actuals gestors privats d’hospitals públics valencians no és nova. «Tres hospitals de Ribera Salud, entre els 20 millors d’Espanya» o que «El Consell certifica que els pacients de la Ribera esperen 50 dies menys per ser operats» són només dos exemples. És molt més difícil, en canvi, trobar referències a les contínues queixes de treballadors i usuaris per la pèrdua de qualitat i les constants retallades imposades pels gestors privats, que a la comarca se’ls coneix amb el malnom de «Marina Taüt».