Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Aquest estiu vaig passar una setmana al Centre d’Art i Natura (CAN) de Farrera, una residència artística on creadors d’arreu del món i de qualsevol disciplina poden fer una estada per desenvolupar llurs projectes. Jo em vaig dedicar a revisar els meus microrelats i a escriure’n de nous, perquè un dia em faré l’ànim d’enviar un manuscrit a editorials. També vaig llegir, vaig passejar, vaig conèixer especialistes en Joan Brossa i vaig gaudir com una xiqueta els capvespres, que variaven del gris al roig, i els Perseids, que al Pallars Sobirà semblaven molt a prop.

A finals de setembre, algunes amigues, sabedores que estic intentant protegir l’espai que té l’escriptura en el meu dia a dia, em van enviar articles que parlaven de Faber, a Olot, «la primera residència d’escriptors de Catalunya» (Ara), la «primera residència creativa catalana» (El País), «la primera residència per a escriptors i creadors de Catalunya» (El Periódico). Ho vaig agrair, però em vaig preguntar on punyetes havia estat jo a l’agost. I em va saber greu, molt greu. Pel Lluís, pel CAN, per totes les residències artístiques de Catalunya que sobreviuen, com poden, des dels anys 90. Podeu trobar més d’una desena d’elles a cercadors com Res Artis Localizart.

El CAN va emetre un comunicat al respecte. La seua queixa era doble: cap als periodistes, per no haver contrastat la informació, i cap a l’Administració catalana pel «desequilibri existent en el repartiment dels recursos públics». En el document, explicava que l’any 2013 «les beques a la Creació i a la Recerca (…) es van haver d’aturar per la manca de finançament del Departament de Cultura», moment en què van passar «de 42 mil euros a zero sense cap raó específica». Des del 2014, donat que el suport del Departament és «minúscul», han hagut de reduir les beques a dues l’any per estades de dos mesos. Als responsables del CAN els sorprèn «molt» que iniciatives com la d’Olot compten «anualment i des del primer dia amb un suport de Cultura de 75 mil euros, sense cap ingrés propi, tal com exigeix el Departament des de fa uns anys».

Xarxaprodxarxa d’espais de producció d’arts visuals de Catalunya, també va expressar el seu malestar per aquesta confusió: «Sempre serà motiu d’alegria veure néixer un espai nou que (…) faciliti la mobilitat dels artistes i contribueixi a la internacionalització de Catalunya». A la nota de premsa lamentaven, però, que el naixement de Faber s’haguera comunicat «d’esquena a l’entorn professional on s’ha de desenvolupar».

Encara paga la pena fer justícia dos mesos després de la inauguració de Faber perquè ara i adés llisc articles on es repeteix l’error, com aquest de El Temps. No ho entenc. Encara no ho entenc. I ho entenen encara menys totes aquelles persones que s’estan deixant la pell des de fa dècades en projectes semblants. Faber és una notícia excel·lent per a artistes i per a investigadors, un lloc on m’encantaria anar, una residència artística meravellosa, però no és la primera.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.