Radiografia de les campanyes electorals basca i gallega del 25 de setembre a través del principals diaris de Barcelona i Madrid

L’actual president de l’estat espanyol, Mariano Rajoy, i l’exlíder del PSOE, Pedro Sánchez, són els polítics que més cobertura mediàtica van rebre durant la campanya de les eleccions basques i gallegues del passat 25 de setembre. L’actualitat política espanyola ha estat el tema principal d’un terç del total de les 453 peces informatives que han ocupat les eleccions basques i gallegues a La Vanguardia, El Periódico, El PuntAvui, El País, El Mundo, l’ABC i els digitals Nació Digital, El Món, Vilaweb, El Economista, Público.es i El Español. De fet, el PP i el PSOE són els dos partits que més apareixen als titulars. El populars en són els protagonistes en el 10% i els socialistes en el 12% de les peces si s’hi sumen les seves sigles autonòmiques (PSE i PSdG). És rellevant destacar el fort protagonisme que ha tingut Ciudadanos a la premsa. Tot i que el partit d’Albert Rivera era la primera vegada que es presentava a Euskadi i a Galícia, ha estat la quarta formació amb més presència als titulars, especialment als mitjans espanyols.

Aquesta és una de les principals conclusions de l’últim Informe Mèdia.cat descarregable complet en PDF.

L’informe ha estat elaborat per la periodista Laia Altarriba i és una iniciativa del Grup de Periodistes Ramon Barnils amb el suport de la Fundació Catalunya Fons.

El conflicte basc ja no marca la campanya

El conflicte nacional basc no resolt, que ha estat protagonista durant decennis de la política a Euskal Herria, ha tingut poca presència a les notícies de la campanya electoral. Només ha aparegut en un 16,44% de les peces dels mitjans catalans i en un 22,92% de les dels mitjans espanyols. Els mitjans de Catalunya han abordat aquesta qüestió de manera ponderada i neutra, en canvi, la meitat de les peces als mitjans estatals han parlat del conflicte des de connotacions negatives i criminalitzadores de les demandes nacionals basques i en onze titulars d’àmbit estatal ha aparegut directament alguna referència a ETA.

De fet, els mitjans espanyols han tingut més interès per la campanya basca (47,9% de les peces) que per la gallega (36,2% de les peces), encara que aquest tendència ha estat més exagerada als mitjans catalans on hi ha hagut el doble o més del doble de notícies sobre Euskadi. Aquesta intensa cobertura ha beneficiat el PNB, el partit que ja estava governant, que ha aparegut en molts més titulars que la resta, en una relació desigual respecte als resultats obtinguts als comicis de 2012.

El PP copa les notícies dels comicis gallecs

La cobertura de les eleccions gallegues s’ha centrat especialment en el PP, el partit que ja governava amb majoria absoluta. Cal destacar que pel que fa a la resta de formacions, gairebé cap mitjà català n’ha parlat als titulars (l’extrem és En Marea, que no ha aparegut a cap titular de cap diari català). De fet, la presència del president gallec i cap de llista del PP, Alberto Nuñez Feijóo, ha tingut més presència mediàtica que el president basc i candidat del PNB, Íñigo Urkullu, que ha estat citat poc més de la meitat dels cops que ho ha estat Feijóo.

Descarrega’t aquí l’informe complet en PDF

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019