L’opinió de Francesc Serés a El País ha aixecat polseguera. L’escriptor apunta que el monopoli mediàtic de la ciutat conviu amb la manca de contrast i de competència. De fet, a Lleida qui escriu és l’Ajuntament segons Serés. Quieta, tranquil·la i conformada, amb una oposició feble i uns mitjans de comunicació mansos, “aquí no passa res”. En definitiva, unes paraules que han aixecat tanta pols que a molts els ha entrat als ulls per impedir-los veure la trista i crua realitat d’una ciutat tan llunyana com la solució als seus problemes.

 Jo mateix vivia una situació alliçonadora al respecte d’això ara fa uns dies. Un company periodista de TV3 em demanava un exemplar de la publicació que dirigeixo, alhora que m’apartava de la multitud. “Tot el que fas és massa difícil…”, m’assenyala amb un to tan afectuós com paternalista. “Per què?”, pregunto sorprès. “Xic, això és Lleida!”, exclama amb una dosi inferior d’afecte i paternalisme. Inflat pel que considero un elogi en tota regla, enumero les darreres males passades dels poder fàctics envers la meva persona, com la renúncia al meu lloc en el Consell Editorial per pressions gravíssimes contra l’empresa. Aleshores, la fatídica rèplica del meu interlocutor: “Et crec, perquè sé com funciona Lleida, però som pocs els qui coneixem els entrellats d’aquesta ciutat llunyana”. No tan fatídica, però, com la continuació: “Si no canvia aquesta situació, el que estàs intentant fer serà massa difícil d’aconseguir”. I l’estocada final: “Per què no ho deixes? Viuries més tranquil… Pensa que no els venceràs mai!”. Ideòleg i, també, idealista, amb millors ideals que idees, engego el meu discurs habitual sobre deixar als nostres fills una Lleida millor que la que ens hem trobat i un seguit de retòrica incessant i infructuosa. “No hi guanyaràs res”, conclou el company de la pública abans d’acomiadar-nos.

Dec ser un comunicador que no sap comunicar. Perquè mai no he dit que vulgui guanyar-hi alguna cosa. El que vull és no perdre-ho tot. Tenim la millor feina del món, però el món encara no se n’ha adonat. Per això, el nostre objectiu ha de ser reconnectar amb la gent i, prèviament, amb nosaltres mateixos. Repeteixo: perquè tenim la millor feina del món i ja és hora que ho sàpiga tot el món. Per no perdre-hi més…

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.