Migdia de diumenge, 4 de desembre. Els mitjans generalistes donen per feta la derrota del candidat Alexander Van der Bellen a favor de l’ultradretà Norbert Hofer. Un dia abans s’havien fet públiques les dades del vot per correu: baixada del 20% en relació als darrers comicis. Considerant que aquest va ser el vot que va fer decantar la balança a favor del candidat verd a les eleccions del mes d’abril, les cròniques queden escrites.

Un mes abans, eleccions americanes. Un pagadíssim periodista català, amb anys d’experiència als Estats Units, té tan clara la victòria de Hillary Clinton que en el decurs d’una entrevista radiofònica es compromet a menjar-se l’esponja del micro en cas de victòria de Trump. Durant el recompte de vots, quan l’ombra de Trump ja és una evidència, un il·lustre acadèmic amb anys de docència al país nord-americà, segueix insistint en una victòria segura de Clinton.

Mes de setembre, signatura dels acords de pau de Colòmbia a Cartagena de Indias. Després de mesos d’atenció a les negociacions que tenien lloc a l’Havana ens arriba la convocatòria de referèndum explicada com a tràmit final per culminar el procés de pau.

I el Brexit, clar. Cameron confirmarà amb el Brexit les habilitats polítiques demostrades amb el referèndum escocès. S’ajusta sense concessions a un pla preconcebut i malgrat una campanya més ajustada del que s’havia previst, aconseguirà la victòria del No.

Van der Bellen, però, serà president d’Àustria. Una escriptora catalana de pare austríac explicava, una setmana abans de les eleccions, el tomb d’una part important de la la societat austríaca. Han vist les orelles al llop i no estan per experiències populistes, victòria plàcida del candidat verd, diu.

I Trump és el nou president americà. La germana d’una reconeguda periodista catalana resident als Estats Units, escriu la setmana anterior l’elecció: ‘Teniu clar que guanyarà Trump, oi?’

El 2 d’octubre, la societat colombiana tomba els acords de pau. Cinc dies abans del referèndum, una periodista valenciana amb anys d’experiència a l’Amèrica Central i del Sud explica, en el decurs d’un sopar tertúlia, perquè l’oposició d’Álvaro Uribe als acords serà efectiva. Analitza una campanya demagoga fonamentada en una falsa impunitat dels crims de sang de les FARC.

El 23 de juny, la Gran Bretanya votà a favor del Brexit. Setmanes abans, una de les periodistes catalanes amb més experiència a Londres i a Brussel·les havia narrat -en dues edicions diferents del programa que presenta- les claus que afavoririen la victòria del sí.

Contra tot pronòstic? Menys demoscòpia enllaunada, menys experts que viuen de rendes, i més fonts bàsiques, primàries i raonades.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Un Comentari

  1. sílvia pla

    La “cuina” de les enquestes de vot han de corregir les pròpies limitacions: la mida de la mostra,  el fet que sigui realment aleatòria,  el coneixement i la voluntat de ser sincer de l’enquestat… Ara bé, amb aquesta excusa, l’ombra és  manipulació o… incompetència?  A partir d’aquí,  la feina de l’analista deuria ser qüestionar el resultat de l’enquesta tenint en compte molts altres factors d’influència.