Informe PISAInforme PISAAhir van fer-se públiques les dades de l’Informe PISA i avui el tema ocupa els principals titulars a les portades de Barcelona i València –que enguany participava per primer cop al test. Amb la «victòria» dels escolars catalans que han quedat per sobre la mitjana estatal, l’eufòria sembla més que justificada.

Però –i deixant de banda que a tothom li agrada obrir amb una bona notícia- realment té algun sentit l’Informe PISA? Cada cop més experts qüestionen la seva metodologia, els objectius i el sentit de la informació que aporta més enllà de dades amb cert interès estadístic. Naturalment hi ha crítics més matisats i de més frontals, però sí que pot trobar-se un creixent consens en la comunitat educativa i els experts a l’hora de posar en dubte que els resultats educatius puguin presentar-se com si es tractessin d’una competició esportiva en què «uns guanyen i altres perden» i que serveix com a arma per a la picabaralla política que sovint té poc a veure amb l’educació, o com a mínim amb la informació que se’n pot extreure dels resultats de PISA.

Informe PISAFins i tot els responsables del sistema educatiu finlandès –històric «guanyador» d’aquest «concurs»,- posen en dubte la metodologia, la base dels resultats i fins i tot l’objectiu mateix del mesurament: «No hem d’oblidar que l’informe Pisa és un projecte de l’OCDE, i que aquesta organització té una visió determinada del progrés. Ells diuen: aquí tenim petroli, aquí minerals i aquí treballadors qualificats. Miren en quins països hi ha prou treballadors qualificats per instal·lar-hi empreses i fàbriques, per invertir-hi. I el rànquing de Pisa és un efecte colateral d’aquesta visió» va explicar el degà de la Facultat d’Educació de la Universitat de Helsinki, Jari Lavonen, en una entrevista a La Vanguardia.

Els mitjans no són sords a totes aquestes crítiques i bona part dels enllaços d’aquest article provenen de mitjans generalistes, però tot i ser conscients del desprestigi creixent de l’Informe PISA, aquest continua monopolitzant portades i tertúlies cada cop que publica els seus resultats.

També resulta xocant que en un sistema mediàtic que dedica tan poc de temps a informar i debatre sobre educació –i quan es fa normalment és de forma estanca, sense atendre al conjunt global– es dediquin tantes portades precisament a donar una sèrie de dades descontextualitzades i fins i tot confuses.

Un Comentari

  1. David

    Bastant d’acord amb la perspectiva, i del tema de la mitificada innovació pedagògica?