Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Pressupostos. Rellegeixo la paraula en qüestió per veure quin efecte em produeix i sorprenentment no em passa res d’estrany. Entenc, doncs, que puc continuar. Però és que darrerament, en aquest país, parlar dels pressupostos de la Generalitat s’ha convertit en un esport nacional que té com a prioritat central exercir pressió mediàtica i guanya qui condiciona més el debat social i polític. Ah, i no ens oblidem dels tertulians i tertulianes i la seva tasca per amenitzar el joc en sí perquè en gaudim diàriament.

La pressió en qüestió la defensaria en cas que aportés més elements de debat social enton de quines partides cal ampliar, en quines es pot reduir. En cas que permetés socialitzar de forma pedagògica i concisa què aporten de nou els pressupostos que es proposen o si aquesta pressió servís per analitzar-los des de diverses perspectives.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Sembla ser, però, que el pressing es decanta per la guerra estereotipada entre agents polítics, per les amenaces, pels condicionants entre partits. Potser perquè en una societat patriarcal el relat de guanyadors i vençuts triomfa en qualsevol àmbit. Potser perquè  els estereotips permeten relats simples de la realitat complexa que caldria explicar amb més calma que la de les rutines de producció actuals i la necessitat d’informació constant.

L’amenaça i la pressió no els concebo com a conceptes clau per afrontar cap debat i menys si aquest repercuteix directament sobre la societat i les nostres vides. Espero que no s’assumeixin com a propis en aquest nou país que volem dibuixar.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.