«El doble atemptat d’Istanbul deixa Turquia en estat de xoc» titulava el Telenotícies de TV3 ahir al vespre a l’hora d’explicar la doble explosió que ha deixat una quarantena de morts a la ciutat eurasiàtica. En part pot explicar-se per la immediatesa de la notícia –ara se saben moltes més dades- però l’únic context que ofereix la peça es refereix a l’equip de futbol del Besiktas i el barri on està situat l’estadi a l’exterior del qual van produir-se els atacs. Cap menció doncs al conflicte kurd en què s’explica l’atemptat.

estat de xocL’enfocament de TV3, però, no és un cas aïllat, i n’hi ha de molt més extrems, com per exemple El Confidencial, que es preocupava per l’estat de salut d’un futbolista brasiler que juga al Besiktas. A més, tema esportiu a banda, fins i tot els articles més elaborats es basen quasi exclusivament en fonts governamentals turques que descontextualitzen els fets, aïllant-los del pendent avall en què cau Turquia cap a una dictadura i una guerra civil. I fins i tot articles posteriors, ja amb més informació sobre la taula, mantenen la dinàmica de vincular les detencions massives de militants del partit d’esquerres kurd HDP com una «conseqüència» de l’atemptat, sense mencionar que fa mesos que s’estan produint milers de detencions i empresonaments d’aquest partit. Com a excepció a remarcar citarem aquesta anàlisi del programa El Suplement de Catalunya Ràdio.

Els mitjans catalans i espanyols han informat d’aquesta violència, fins i tot s’han publicat bons reportatges i documentals de fons, però rarament han aconseguit condicionar l’agenda mediàtica com ho ha fet l’actual atemptat. Aquí van alguns exemples de casos d’extrema violència que sembla que no han deixat Turquia en «estat de xoc».

1. La destrucció sistemàtica de les ciutats kurdes. Fa mesos que una revolta popular –sobretot juvenil- va fer-se forta en els centres urbans de les principals ciutats kurdes sota administració turca. La resposta governamental ha estat –fins i tot abans del cop d’Estat d’Erdogan- el bombardeig amb armament pesant, les massacres indiscriminades i la repressió massiva deixant imatges que, a vegades, recorden la mateixa Alep. Però la cobertura mediàtica –sobretot quantitativa- ha ratllat la insignificança.

2. Execucions extrajudicials documentades. No fa gaire es convertia en viral un vídeo on, en principi, militars turcs assassinaven a sang freda dues suposades guerrilleres kurdes. Les execucions extrajudicials no són estranyes al conflicte turc-kurd, però el salt qualitatiu és que se’n faci un ús propagandístic a l’estil de l’Estat Islàmic. La notícia va ser publicada més com a vídeo viral escabrós que com a notícia política d’internacional.

3. Tortures massives a plena llum del dia o vexació de cadàvers. Les atrocitats de les forces armades turques contra la població kurda recorden, massa vegades, les de l’Estat Islàmic. Amb tot, la informació d’aquests incidents arriba de forma aïllada i excepcional, sense oferir una visió de conjunt de l’estat de guerra a la qual actualment es veu sotmesa la població kurda.

4. Milers d’empresonaments, detenció de càrrecs electes, tancament de mitjans de comunicació. Una visió de conjunt sobre l’increment de la repressió a Turquia d’ençà del fracassat cop d’Estat militar de juliol fa impossible considerar Turquia com una democràcia. Els mitjans eviten, però, aquesta visió global, informant puntualment d’alguns casos més destacats, el que pot generar la impressió que encara es tracta de fets puntuals o discutibles. El fet que Turquia, per exemple, sigui membre de l’OTAN, no sembla preocupar ningú ni generar cap debat.