Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

«Desenes de queixes per adoctrinament a les aules» titulava en portada Las Provincias aquest passat dimarts. Llegint l’expressió emprada, «adoctrinament a les aules», i la importància que el diari li donava als fets –destacant-ho en portada- es podia pensar en una exclusiva o investigació potent.

Las ProvinciasPerò no. La notícia no ofereix res del que promet, sinó que es limita a adaptar un comunicat de premsa d’un grupuscle secessionista lingüístic: la Plataforma Valencianista.

La informació aportada per aquest grup –i que a l’article no es contrasta per cap altra font- assegura que després d’una campanya per denunciar les «conductes adoctrinadores» a escoles valencianes han rebut «desenes» –no hi ha una xifra més exacta- de denúncies que el Síndic de Greuges ha tramitat.

El problema és que això no significa pràcticament res. Les denúncies són anònimes –les famílies les fan arribar a la citada plataforma que la fa arribar al Síndic- així que no hi ha cap seguiment ni comprovació que siguin certes. Tampoc la tramitació suposa cap cosa. Pràcticament qualsevol denúncia o queixa que s’inscrigui dins les competències del Síndic és admesa a tràmit i això no obliga a la institució a elaborar cap informe posterior.

El text ofereix alguns exemples del que s’entenen per «adoctrinament» i costa molt trobar l’escàndol. «Una escola pública de Silla (…) utilitza llibres de lectura que ‘especifiquen clarament que estan editats en llengua catalana’ (…), un centre de Torrent, en un exemplar de 3r d’ESO, es diu en relació a l’origen del poble valencià que ‘el 9 d’Octubre de 1238 Jaume I conquerí València, ens atorgà els Furs i va instaurar el cristianisme i el català com a llengua oficial’». Unes afirmacions que podrien «incomplir la legalitat vigent en matèria lingüística».

Pot entendre’s que per a una entitat que assegura que el català i valencià són llengües diferents pugui escandalitzar-se per aquesta realitat, de la mateixa forma que una entitat que defensi l’origen diví del món s’escandalitzi perquè s’expliquin les teories de Darwin a l’escola. Però és evident que tota la legislació i la jurisprudència, així com la definició del valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua –el seu ens regulador- deixen clara l’equiparació dels termes entre valencià i català i que és difícil considerar aquests fets com a notícia i molt menys deixar entendre que podrien «incomplir la legalitat vigent».

L’altre motiu de queixa de la Plataforma Valencianista és la presència de «banderes quadribarrades» en centres escolars. El mateix article reconeix que «En la majoria dels casos estan relacionades amb la commemoració del 9 d’Octubre», quan a moltes escoles valencianes els alumnes fan dibuixos de Jaume I o del penó de la conquesta que portava. És suposable que la Plataforma Valencianista voldria que es dibuixi Jaume I portant la bandera coronada i amb franja blava, encara que presumiblement aquesta no va ser creada fins al regnat de Pere I, més de cent anys després.

Finalment, el tercer bloc de denúncies venen motivades per la col·laboració d’alguns centres amb Escola Valenciana, una associació amb molta implantació en la societat valenciana i amb la qual hi col·laboren molts centres educatius de la mateixa manera que ho fan amb tot tipus d’entitats, ONG o espais.