Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

En una trobada informal entre amics, la majoria érem periodistes, i va sorgir aquesta pregunta: pot un periodista estar a un partit sense perdre la independència? Està clar que legalment pot estar-hi: cap reglament, norma o llei regula la professió periodística a Catalunya i cap llei ho prohibeix. Però èticament això li faria perdre la independència i la imparcialitat que se suposa que ha de tenir un periodista quan elabora una informació? El debat va ser apassionat i apassionant. Hi havia qui ho veia totalment incompatible. Un periodista ha de ser imparcial i semblar-ho i no podia ser, per tant, afiliat a cap partit perquè estaria massa “contaminat” per la seua perspectiva o hi podria mirar en excés pels interessos d’aquest. En canvi, hi havia qui defensava la postura exactament contrària: que era totalment necessari per al bon funcionament del periodisme no només que poguessen estar a partits sinó que se sabés de quin. Tenir opinió i exercir drets ciutadans no seria segons aquesta postura, un inconvenient, ans al contrari, seria un avantatge i un exercici d’honestedat que faria que el periodista s’esforcés més a demostrar que és imparcial.

En el meu cas he de reconéixer que veig arguments convincents en ambdues posicions i que tinc més dubtes que altra cosa. Si bé crec que tenim dret, com qualsevol ciutadà, a poder estar en un partit, o qualsevol moviment social, també entenc que estar-hi és un caramel massa atractiu per als professionals de la política perquè no n’intenten traure partit. És veritat que la contaminació pot ser major que si no hi ets. Em sembla massa innocent pensar que no hi hauria pressions o intents d’influència quan ja n’hi ha sense necessitar d’estar a cap partit. Per això vull compartir amb algunes reflexions i continuar amb el debat.

Què s’entén per «estar en un partit»? No és el mateix ser un votant –els periodistes podem votar sense perdre la independència i en això crec que estarem tots d’acord-, que un simpatitzant o un afiliat o tenir un càrrec intern dins del partit o un càrrec públic. Ni, sent afiliat, és el mateix pagar la quota i assistir a algun acte del partit que participar-ne activament en la vida orgànica tot i no tenir càrrec ni responsabilitat. Hi ha una diferència notable en responsabilitat, en conflicte d’interessos i en contaminació de la perspectiva del partit en funció de si s’és simpatitzant o afiliat que si s’és càrrec públic o orgànic. Crec que és prou clar que no es pot ser càrrec públic o d’un partit i pretendre poder seguir exercint la professió periodística de forma autònoma.

En què consisteix treballar amb independència i imparcialitat? És una forma d’informar en la qual s’exposen les diferents versions d’un fet, es contextualitza i s’investiga la seua veracitat. Tot això té molt de mètode i d’actitud professional que depén en una part important del mateix periodista. Hi ha qui no té carnet de partit i està més al servei d’un partit que un que sí que el té. I això ho veiem diàriament: periodistes formalment independents dels partits però que, sense ser afiliats, en són vertaders mercenaris en defensa d’interessos partidaris. Alhora crec que seria innocent pensar que estar en un partit no influeix mai, ni pot arribar a contribuir a tenir un biaix que perjudique aquesta imparcialitat.

D’altra banda, considere que l’autonomia professional no depén només de l’acció individual del periodista sinó de la força que tinguen com a col·lectiu dins de l’empresa informativa: si els periodistes estan organitzats, si tenen comitè i estatut de redacció o, si es compara amb altres països, si la professió periodística o el dret a la informació estan regulats legalment i protegits. Hi ha altres factors que afecten l’autonomia de l’informador més enllà de l’actitud individual o la influència dels partits com ara la propietat del mitjà, la pressió dels anunciants, la precarietat laboral, entre molts altres. Aquests són moltes vegades menystinguts i es prioritza la denúncia a la ingerència política i es deixa en un espai secundari la del poder econòmic o la que es produeix en la mateixa empresa informativa. I per mi aquestes dues darreres també són bastant determinants.

No passaria el mateix en altres àmbits? Pot un periodista esportiu ser soci del Barça i informar-ne? O un informador sobre informació local estar a una associació de veïns i informar d’un conflicte veïnal? Pot estar en un sindicat o una organització patronal i informar d’una vaga general amb imparcialitat? O estar una plataforma independentista o unionista i informar amb autonomia del procés? Tot i que, evidentment, no té el mateix grau de poder un partit polític que aspira a governar les institucions que qualsevol entitat social de les esmentades, faig aquesta comparació per a relativitzar una mica la càrrega negativa que pot tenir que un periodista siga afiliat a un partit que al cap i a la fi és una forma de participació social.

I el conflicte sorgeix independentment del tema sobre el qual s’informe? Està clar que el conflicte sorgeix sobretot quan s’informa sobre la matèria en la qual es participa socialment: ser periodista esportiu i ser militant d’Esquerra Republicana en principi no hauria de suposar cap col·lisió d’interessos o pèrdua d’autonomia en informar. O estar afiliat a Comissions Obreres i informar sobre cultura tampoc hauria de suposar un gran obstacle. Però potser sí que complica ser independent com a periodista, pertànyer al partit en el Govern i, alhora, informar sobre la gestió de l’executiu. Llavors, se’ns hauria d’apartar en una redacció a l’hora d’abordar un tema quan podem ser part i jutge més que entrar en temes de carnets? Siga perquè s’està en un partit o es participa de qualsevol altra plataforma social que està dins d’un conflicte social del qual s’informa.

I la meua conclusió és que no és gaire fàcil compatibilitzar el fet d’estar en un partit polític i mantenir l’autonomia professional (a no ser que s’informe de coses molt apartades de la política). I crec que l’única situació en la qual veuria alguna possibilitat de compatibilitzar-ho, sense tenir-ho clar, seria quan s’és només un afiliat de base que no participa activament en la vida del partit. Tot i això, seguisc tenint més preguntes que respostes. I vosaltres, què en penseu?

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.