Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El periodista Alfons Quintà i la dona van ser trobats morts ahir al seu domicili de Barcelona. Amb una trajectòria pública llarga i destacada és normal que la notícia saltés ràpidament als mitjans i que aquests preparessin obituaris repassant la seva vida. En aquest cas, però, hi ha un matís important. Tots els detalls que s’han anat filtrant apunten que Quintà va ser també un assassí masclista. No hauria de convertir-se això en la primera línia de qualsevol notícia sobre el fet i la persona?

Deixant de banda els dubtes i precaucions de primera hora –quan no es tenia encara aquesta informació- aquesta no ha estat la línia seguida per molts mitjans. A l’hora de publicar aquesta anàlisi El País encara titula: «Trobats morts el periodista Alfons Quintà i la seva dona al seu domicili» –com si es pogués tractar d’un fet fortuït o un atac d’un tercer- mentre al cos de l’article ja explicita que «Fonts properes al cas no descarten que es tracti d’un cas de violència masclista amb una escopeta. (…) Quintà, de 73 anys, va deixar una nota en què lamentava que la seva dona es volgués separar». També ABC titula amb pràcticament les mateixes paraules tot i que al subtítol ja reconeixen que «Els primers indicis apunten que el periodista hauria matat l’esposa amb una escopeta de caça i després s’hauria suïcidat amb la mateixa arma». Els elements de titulació de l’Ara segueixen la mateixa narració que els de l’ABC.

El Periódico, en canvi, ha optat per adaptar-se a les noves versions. Ara mateix titula que «El periodista Alfons Quintà mata la seva dona i se suïcida», però l’URL de la notícia permet descobrir la versió original: «Trobats morts a casa Alfons Quintà i la dona». També ho ha fet El Punt Avui, que tot i que encara manté el titular sobre els cossos «trobats morts», aquest matí encara apuntava com a hipòtesi principal un suïcidi pactat i ara ja l’ha canviada pel de crim masclista. Però amb tot, el gruix del text –i no sols el titular- no s’ha modificat i es continua explicant la trajectòria professional de Quintà com si, presumptament, el seu últim acte hagués sigut un assassinat no tingués la mínima importància.

Un dels millors articles sobre el cas –entre els mitjans analitzats- és el de La Vanguardia amb el titular «El periodista Alfons Quintà assassina la dona i després se suïcida» i un primer paràgraf que cataloga els fets com «violència masclista». Amb tot el diari no pot evitar un obituari de l’assassí amb un recull de la seva trajectòria. Això sí, el text acaba amb un paràgraf contundent: «el periodista ha mort disparant-se un tret després de prendre-li la vida a una altra persona. Una dona. La seva. Un nom i cognom més per a la llista macabra. Quintà se n’ha anat de la manera més infame possible: sent protagonista d’una notícia que és, a la vegada, un vergonyós flagell». Un to i una informació que no té el perfil publicat per l’Ara, on els motius de la mort són molt més pietosos i no es menciona l’assassinat.

La víctima: invisibilització o respecte a la intimitat

El nom de la dona presumiblement assassinada a penes surt a cap de les notícies analitzades. Això pot explicar-se –en les primeres versions- per la dificultat d’obtenir una dada en contraposició a la figura pública del presumpte assassí. Més endavant aquesta informació ja s’ha fet pública però tot i això molts mitjans han preferit seguir ignorant-la.

Respon a una invisibilització de la víctima o és una mostra de respecte a la seva intimitat? El debat és complex i hi ha arguments per a les dues bandes. En tot cas –i potser equivocant-nos- Mèdia.cat ha decidit respectar la intimitat i no fer-ho.

2 Comentaris

  1. Mireia Pérez

    Alerta! Fins fa 4 hores o menys, l’edició digital de La Vanguardia en castellà titulava encara en la línia de la resta de mitjans: “Hallados muertos Alfons Quintà y su mujer en su domicilio de Barcelona” (tinc la captura d’una previsualització de la notícia a Facebook).

  2. Marta

    L’obituari de La Vanguardia escrit per Andrés Guerra era una vergonya. Es va publicar ahir cap a les 22h i fins avui a les 17h no s’ha editat. En la versió que es va publicar ahir, l’obituari tenia 6 paràgrafs. Durant els 5 primers, l’Andrés Guerra es dedicaba a explicar-nos la vida i obra del periodista. No era fins a l’últim paràgraf que deia, i molt de passada, que havia assassinat a la seva dona. Com si això fos només una anècdota. Com si no fos notícia. Com si no fos important.