Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Més de 150 fotoperiodistes, documentalistes i directors de cinema de diferents països han publicat una carta oberta als principals fabricants de càmeres del món –Sony, Canon, Nikon, Olympus i Fuji- que incloguin els mecanismes d’encriptació dels seus dispositius o que millorin els ja existents.

Els sota-signants de la carta recorden que sovint arrisquen la seva vida per documentar greus situacions d’injustícia i que és habitual rebre amenaces de guardes fronterers, policies, seguretat privada o agents d’intel·ligència. I també terroristes i criminals. Una forma de control és obligar a mostrar les imatges per tal de controlar qui o que s’ha fotografiat o filmat. Els sistemes actuals sense encriptació, no només posen en perill els fotògrafs o càmeres, sinó també les fonts o els testimonis.

«La confiscació de càmeres als fotoperiodistes –recorden- és un evident intent de silenciar-los i intimidar-los. I aquests incidents són molt tan comuns que és impossible elaborar-ne un registre realista. La trista veritat és que els fotoperiodistes són atacats i amenaçats regularment per tal d’evitar la seva feina de documentació i testimoni, així que l’encriptació seria un petit gest de cara a protegir el seu equip i llurs fotos».

La carta ha estat impulsada per la Fundació per a la Llibertat de Premsa (FPF, en les sigles angleses) dels Estats Units, i ha rebut el suport de la plataforma Field of Vision, l’Associació Internacional de Documentalistes, l’Associació estatunidenca de Fotògrafs de Premsa i el programa de documentals del Festival de Sundance. Entre els signants més coneguts hi ha els directors de cinema Werner Herzog, Michael Moore o Laura Poitras.

El text també recorda que els dispositius gràfics estan molt endarrerits respecte a altres ginys electrònics en matèria d’encriptació, ja que, avui en dia, la majoria de mòbils, pissarretes o ordinadors, i els sistemes operatius respectius, ja inclouen mecanismes d’encriptació. «Una mesura que no hauria de prendre’s per vendre més càmeres, sinó també per ajudar a fer del món un lloc millor», conclouen.

Als Països Catalans i a l’Estat espanyol també són habituals els casos en què diferents actors –sobretot cossos policials- intenten evitar als fotògrafs i càmeres preguin imatges o volen controlar quines són les fotografies que han pres. Una realitat que ha empitjorat des de l’aprovació de l’anomenada Llei Mordassa.