Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Si sou seguidors habituals de la sèrie Merlí, ambientada a l’institut Àngel Guimerà, us haureu adonat que entre els Peripatètics, els alumnes del professor de filosofia protagonista, no hi ha massa varietat d’orígens. La seva presència es redueix a tres o quatre actrius i actors figurants, que semblen més uns espectres que s’apareixen entre els actors principals que no pas alumnes que formen part del grup. Si la sèrie hagués estat produïda a la Catalunya dels vuitanta i noranta, potser s’escauria que no hi veiéssim alumnes d’orígens diversos i de manera destacada, però que no tinguin un paper assignat en una sèrie actual que te pretensions de reflectir la realitat, em sembla un oblit imperdonable o un error inadmissible.

Ara fa tres anys, des de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual, organisme que acull el CAC, vam iniciar un treball d’anàlisi de les sèries de ficció que es poden veure a Catalunya, per conèixer quina presència hi tenen els personatges que representen la població immigrada d’origen estranger. Les sèries objecte d’estudi van ser, La Riera, de TV3, La que se avecina, El Príncipe, Aída i Familia, de Telecinco i Pelotas, de TVE.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Com explicava en el cas de Merlí, la principal conclusió de l’estudi va ser la poca diversitat d’orígens que hi ha a les sèries. Altres conclusions a les quals vam arribar van ser que “la visibilitat dels personatges immigrants/minories ètniques no és positiva i la imatge que se’n transmet és la de persones poc preparades, analfabetes, exòtiques i, en algun cas, fins i tot perilloses. En paral·lel, les sèries sí que posen de manifest les situacions de discriminació, d’explotació laboral, de racisme i de violència que pateixen aquestes persones i ‘retraten’ obertament els personatges que destaquen pel seu llenguatge i les seves actituds discriminadores, que apareixen, sobretot, en les sèries d’humor.”

L’escassa representació de població estrangera immigrada en les sèries de ficció, és una mancança difícil d’explicar quan el què es pretén és mostrar una realitat, això si, passada pel sedàs dels guionistes que, lliurement decideixen què i qui fan aparèixer i a qui o què invisibilitzen. Com a resultat de tot plegat tenim sèries coixes, que no permeten que persones que pel cap baix ja fa quinze o vint anys que formen part de la nostra societat tinguin papers secundaris o principals com si que passa en televisions d’altres països com França, Alemanya, Gran Bretanya o Estats Units.

Fins quan haurem d’esperar per veure un cuiner o un cambrer d’origen marroquí a La Riera, una policia d’origen senegalès a Nit i Dia o un estudiant de filosofia de la classe de Merlí, compartint protagonisme amb els actors amb papers rellevants?

I no em vingueu a dir que no hi ha actors i actrius d’altres orígens capaços, com tants d’altres, de fer aquests papers o que no cal que tinguin rols de protagonista perquè encara no el tenen a la societat catalana. Ni l’una cosa ni l’altra son veritat i per tant, cal que siguin més i millor representats.

En les recomanacions que vam fer al final de l’estudi, dirigides a guionistes, productors i a les direccions dels canals de televisió, els demanàvem que no excloguin el 15% de la població quan creïn i programin noves sèries i pel·lícules, que vagin més enllà dels rols estereotipats i que aprofitin la seva presència per denunciar situacions de vulneració de drets, discriminacions, xenofòbia i racisme.

I acabàvem fent propostes encaminades a la reflexió del sector audiovisual en relació als dèficits que havíem detectat, amb la intenció de canviar aquest estat de coses, perquè també des de la ficció es construeix l’imaginari col·lectiu d’un país que és divers en orígens, cultures i que ha d’estar més i millor representat si el volem cohesionat.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

7 Comentaris

  1. Kenrae

    Si no són ni capaços de posar alumnes castellanoparlants i l’únic que té un pare que parla en castellà té, o casualitat, una situació desestructurada i un pare gandul, em sembla que “demaneu massa”…

  2. Josep

    Bé, les ficcions ja ho tenen això, són ficcions i no han de perquè reflectir la realitat. Quina mania que tot hagi de ser políticament, sexualment, socialment correcte. el que m’interessa de Merlí són les històries, no si la proporció dels alumnes és correcte, parlen un català fabrià o si el protagonisme dels mascles està pel damunt de les femelles.
    Si volem reflectir la realitat, fem periodisme, recerca, sociologia..
    La ficció és creació, és centrar el focus en aspectes concrets, és obrir debats…

    Tinc la impressió que l’aplicació d’aquests criteris és similar a una censura encoberta.

    Llarga vida a la creació desinhibida, que ens invita a mira les coses d’una altra manera!

    • Adeline

      Quan el seu fill o la seva filla li dongui descendència mestitzada, quan al llit dels seus últims dies depengui de les cures d’una persona estrangera qualificada, quan el fons per creatius siguin financiats per fortunes de paisos actualment menyspreciats, potser vostè sigui encara conscient per entendre que feia anys que brotaven les llavors de la diversitat dins aquest terreny creatiu que es diu Vida, i potser llavors se li canvii la seva opinió sobre que és ficció o realitat.

  3. Carla

    Tampoc no cal demanar un realisme total a les sèries. La llibertat creadora passa per aquí: tria de personatges i situacions.
    Si no hi ha creadors que vulguin fer una sèrie amb negre de protagonista, què hi farem.
    La veritat és que sóc espectadora de Merlí i no hi he trobat a faltar estrangers. Sisplau, entre poc i massa de trobar defectes. S’ha de ser tan tiquis-miquis?!

  4. Estela Rodríguez

    Porto temps dient el mateix. Em dol la imatge de la nena negra asseguda a primera fila que no parla, que no te veu, que està desenfocada. Quan jo estudiava al 1987 tampoc era aixi (no parlàvem tots català) però avui dia és un insult mostrar aquesta volguda blanquitud.
    Què en pensen les nenes negres que veuen la sèrie?
    Ja val amb que les epistemologies siguin androcentristes (el capítol de la Butler no val res), que siguin eurocentristes (com el currículum de batxillerat), que siguin etnocentristes (els gitanos catalans no existeixen) sino que, a més, es neguin els cossos dels nens i nenes catalans fills de la immigració extracomunitaria.
    Tv3 això és RACISME i crearà un futur d’auge de l’extrema dreta (catalana)

  5. Marina

    Estic d’acord amb el que diuen la Carla i el Josep, si volem una TV que ens ajudi a viure en la superficialitat i és això el que volem. Pero si el que ens interesa és fer una societat més humana, i més inclusiva, on tothom es pugui veure reflectit estic completament d’acord amb el que diu l’autor de l’article.
    Sisplau, siguem una miqueta més humans. Totes podem fer un món millor. No cal fer grans coses, o potser si?