Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Si no em falla la memòria en Barnils ens deia a classe que els periodistes havíem d’estar ben menjats, ben pagats i ben cardats, ja que sinó la nostra feina se’n ressentiria i les mancances hi traspuarien.

Quina feinada que tindria ara mateix a reivindicar aquests mínims de moments de felicitat. Quan torno de mar enllà, ara del convuls Mèxic, miro de parlar amb col·legues que segueixen al peu del canó i em faig creus de com patim en el dia a dia un empitjorament de les condicions de treball que s’han de veure en el resultat de la nostra feina.

Companys que segueixen treballant 70 hores setmanals però amb un sou menor que abans de la crisi. I encara agraïts. Si algú és tan agosarat i té prou il·lusió com per dir ja n’hi ha prou, se´l considera un desagraït embogit. Col·legues que han d’estar pendents les 24 hores del dia en una «corresponsalia» per uns preus míseres per peça, que sort en tenen quan arriba a la capital un equip d’algun país que valora la feina ben feta del periodista i per fer de productor quinze dies reben més que tot l’any de freelance. Corresponsals de grans empreses que han de negociar foteses per la mesquinesa de les seus que els impedeixen fer el bon periodisme pel que estan preparadíssims.

Fa anys que vaig deixar l’autopista de la informació i he hagut de trepitjar els vorals, per on transiten tractors, bicicletes i vianants. Per això quan em proposen alguna tasca mantinc que almenys es compleixi una de les dues condicions: o que em paguin bé o que em tractin millor, i per anar bé les dues coses. Quan comento que ser amable, ser cordial, ser empàtic no costa pas tant, em diuen que les redaccions estan tan «cremades» que per això els és difícil tractar bé als de fora, per exemple. Insisteixo que és qüestió de voluntat.

Els col·legues em diuen que pertanyo a una altra generació. Que la cordialitat ja no es porta. M’és ben igual. Un tracte afable pot fer la diferència. Una resposta, ben curta amb tants monosíl·labs com tenim a l’abast, pot ser clau per sentir-te ben tractada. Però potser sí que demano massa. Per tant molt Bon Nadal i un 2017 ben mogut, si pot ser, millorant com a persones. I moltes gràcies a tots per la vostra atenció!

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un Comentari

  1. Santi

    Tens tota la raó. Després de quasi 34 anys al Mundo Deportivo he marxat fastiguejat. I ho he fet amb unes condicions decents gràciesva un judici guanyat i un altre en espera. Les redaccions han passat de ser un lloc viu i divertit a una cadena de muntatge lúgubre i plena de xivatos. Em vaig negar a que em treguessin la dignitat. És curiós: quan les condicions empitjoren la gent viu més de genolls. Un fàstic