Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Aquest article és una broma publicada en motiu del 28 de desembre, seguint la tradició periodístics de les innocentades informatives. Perdoneu les molèsties.

Estan desapareixent els homes als mitjans de comunicació? Pot no semblar-ho a simple vista, però hi ha qui defensa que això està passant i li preocupa especialment. «Els mitjans de comunicació conformen en bona part la visió que tenim del món i aquesta ha de ser plural, representar tots els punts de vista. Per tant, si no hi ha homes –o n’hi ha pocs- en aquest sector la visió del món que oferiran serà esbiaixada i no representarà la complexitat necessària», pot llegir-se al manifest fundacional del col·lectiu ‘On són els homes’, al qual ha tingut accés en exclusiva Mèdia.cat i que es farà públic durant els propers dies.

Però realment hi ha pocs homes als mitjans de comunicació? «Una mirada superficial enganya –explica un dels impulsors del col·lectiu-, ja que és habitual fixar-se només en les estrelles mediàtiques, els directors o els propietaris dels mitjans, pràcticament tots homes, però hi ha cada cop més tasques a les redaccions que estan fetes exclusivament o gairebé per dones i aquesta és una tendència creixent, tal com augura la proporció de dones i homes a les facultats de periodisme».

El manifest explica que és pràcticament impossible trobar homes en feines teòricament invisibles i intranscendents però que a l’hora de la veritat acumulen molt de poder. Entre les secretàries de direcció, les recepcionistes de les redaccions o les tècniques als departaments d’administració –les canonades que fan funcionar el dia a dia de les empreses de comunicació- les dones tenen una clara majoria. Des d’allà –sempre segons el manifest- s’estableix «un poder a l’ombra».

«La secretària d’un director té capacitat de filtrar-li l’agenda, destacar qui hi té accés i qui no o influir sobre quins actes ha de prioritzar davant d’uns altres. Quan tots els directors eren homes això compensava el seu poder, però si de sobte es nomena una directora i no es contracta un secretari en contraprestació, els homes, poc a poc, anem desapareixent dels mitjans», afirma el mateix impulsor, que prefereix no dir el seu nom fins que el col·lectiu faci la presentació pública, a principis de gener.

Així mateix, troben que alguns homes estan discriminats a l’hora d’aparèixer davant les càmeres. «En molts programes, les presentadores són sempre noies joves i amb cossos normatius, mentre que els presentadors homes poden ser calbs i grassos i ningú hi diu res. Els nois joves i guapos estan clarament discriminats». També troben que estan especialment invisibilitzats els homes que ocupen càrrecs directius als mitjans i que hi renuncien o demanen reducció de jornada per tenir cura de la família, ja que gairebé ningú no en parla tot i ser un fenomen àmpliament estès.

Alhora, ‘On són els homes’ alerta que la tendència a feminitzar les redaccions és cada cop més gran. «Hi ha seccions –com les xafarderies, educació o salut- que ja són exclusivament femenines», continua la mateixa font. «I això es nota en els continguts». Com a exemples d’aquests continguts «amb biaix de gènere», des d’’On són els homes’ destaquen les entrevistes: «quan es pregunta a un home sempre se centra en la professió, mai en la família, si té cura dels seus fills, si estima la dona, si es cuida el cos… És com si els homes no fóssim persones, només màquines productives. Això ens deshumanitza».

També en aquesta direcció, critiquen la imatge gràfica que s’ofereix dels homes: «sempre se’ns representa treballant, protestant, seriosos i productius. És com si nosaltres no sabéssim tenir cura dels fills o de la gent gran, o simplement tenir rols passius en escenes dominades per dones». Una imatge que respon, diuen, a «una lògica capitalista en què l’home només ha de focalitzar-se en l’èxit professional».

Des d’’On són els homes’ també es critica el model de les tertúlies, ja que, al seu parer, és un format que desprestigia els homes en fer-los quedar com uns «pedants que parlen de tot sense saber de res». El fet que molts homes hagin d’opinar sobre qualsevol cosa encara que no en tinguin ni idea és, segons la plataforma, discriminatori. «No és casual –continuen- que el format més desprestigiat de tots, com és la tertúlia, sigui també el més masculinitzat, és una altra forma d’arraconar-nos a les feines del sector més devaluades socialment».

La presentació pública del col·lectiu, encara amb la data per confirmar, serà al gener, un dia entre setmana a les 8 del vespre. La majoria de directors de mitjans, tertulians i periodistes influents, però, ja han avisat que no podran assistir-hi, perquè a aquella hora toca banyar els nens.

Un Comentari

  1. Innocent Descregut i Nomisògin

    A quin dia som avui? Què diu el santoral?
    Gràcies pel vostre treball.