L’observatori crític dels mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils tanca el 2016 amb el ja tradicional balanç d’audiència i el rànquing d’articles més llegits.

Pel que fa a les visites, al llarg de l’any Mèdia.cat ha acumulat 261.520 visites que s’han llegit un total de 418.265 pàgines. Per mesos, maig va ser el moment de més audiència de l’observatori amb 42.892 visites.

D’aquests números 23.667 visites corresponen a l’Anuari Mèdia.cat dels silencis mediàtics, que a més ha estat descarregat en format llibre 1.054 vegades. El reportatge més llegit de l’actual edició ha estat «El top ten de les escoles d’elit».

A aquestes xifres caldria sumar-hi les 17.398 visites que ha tingut el Mapa de la Censura als Països Catalans, un registre interactiu dels casos de censura, coaccions i atacs a les llibertats d’expressió i informació que s’ha anat omplint al llarg de l’any gràcies a les aportacions dels lectors.

Els deu articles més llegits del 2016 són:

Anna Gabriel més llegits1. Anna Gabriel i el còctel explosiu del ‘clickbait’ i els prejudicis ideològics. Unes declaracions de la diputada de la CUP Anna Gabriel sobre el seu model de criança va desencadenar una intensa onada mediàtica que, en força casos, va fregar el ridícul i el disbarat. La barreja de la pràctica del clickbait per guanyar visites i els prejudicis ideològics per part de mitjans de dretes i espanyolistes van crear una «tempesta perfecta».

2. ‘Papers de Panamà’: cinc formes de desinformar sobre el frau fiscal. Les revelacions dels ‘papers de Panamà’ van ser un dels escàndols periodístics de l’any a escala internacional. Aquí, però, molts mitjans van tractar de dissimular-ne la importància i diluir-ne el significat utilitzant diferents trucs del llenguatge, la composició de la maqueta o els detalls que es destacaven.

3. És lícit preguntar-se si la policia va causar els disturbis? Al maig, el desallotjament d’un local okupat al barri barceloní de Gràcia va degenerar en forts incidents entre policies i manifestants i avalots. El conjunt de la cobertura periodística va ser acrítica amb l’actuació policial, sense preguntar-se si hagués estat possible una gestió del conflicte diferent i que no posés en perill la integritat física de veïns i manifestants així com el patrimoni del barri.

4. Nou lloances a El Corte Inglés de després del reportatge del Financial Times. També al maig un reportatge del Financial Times oferia un panorama demolidor per a El Corte Inglés –a més de fer una sèrie de revelacions fiscals importants-. La reacció dels mitjans catalans i espanyols va ser ignorar aquest reportatge i continuar amb l’habitual bombardeig de notícies positives sobre la cadena de grans magatzems. Les poques referències a l’article van ser manipulades amb unes conclusions contràries a les del diari anglès.

5. «Cap periodista ha tractat de localitzar-me per demanar-me la meua opinió». Entrevista a maria Lluch, una jove d’Alboraia detinguda en el marc de l’«Operació Aranya» per unes piulades amb acudits i que la fiscalia va interpretar com a «enaltiment del terrorisme». L’Audiència Nacional espanyola va condemnar-la a un any de presó.

6. Els titulars més creatius per evitar acusar Zara i Mango d’explotar refugiats a Turquia. Altre cop un mitjà estranger –aquest cop la BBC- va encarregar-se de treure els draps bruts al sol de grans empreses espanyoles i catalanes. La reacció de la majoria de mitjans va ser silenciar el cas o tractar de minimitzar-lo.

7. Silenci mediàtic sobre l’assetjament a Patricia López, la periodista que va destapar les converses de Fernández Díaz. Patricia López és la periodista de Público que va destapar les converses del ministre espanyol de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau per tal de fabricar mentides contra polítics independentistes. Arran d’aquest cas va patir assetjament mediàtic i policia –inclosos requeriments per a declarar- sense que això motivés pràcticament cap mostra de suport per part de la resta de mitjans, el gruix dels periodistes madrilenys o les seves organitzacions.

8. Entrevista o monòleg? La primera entrevista a Artur Mas a TV3, ja com a expresident de la Generalitat, va ser pràcticament un discurs. En una hora i quart de programa només se li van fer 37 preguntes, tres repreguntes i una puntualització.

9. L’estranya tria de ‘relats humans’ a TV3. Al novembre el Telenotícies de TV3 explicaria l’estrambòtic cas d’una parella que havia convidat una persona a quedar-se uns dies a casa i després no podia fer-la fora. Al final, la notícia resultaria falsa. En canvi, la petició de presó per a un matrimoni d’avançada edat que s’havia negat a abandonar casa seva durant un desnonament no va arribar als informatius.

10. Per què El Intermedio no fa acudits sobre madrilenys i corrupció i sí que en fa sobre valencians? Els acudits del popular programa de La Sexta sobre la corrupció al País Valencià s’han fet famosos. En aquest territori la corrupció estaria vinculada a l’ADN dels seus habitants o seria una de les seves tradicions més arrelades. Els comentaris sobre la corrupció a Madrid, en canvi, apunten més cap als responsables polítics –el PP- i no cap al conjunt del territori o dels seus habitants.

Aquests han estat els cinc articles d’opinió més llegits:

1. Jo no apunto perquè la policia dispari, d’Enric Borràs.

2. Merlí: quan la ficció no reflecteix la diversitat, de Carles Solà

3. Et sobren dues ‘invites’?, de Jordi Bianciotto

4. La nova vella programació de TV3, d’Anna Bonet.

5. Violador ric, violador pobre, de Francesc de Dalmases

I aquests els cinc vídeos més vists:

més llegits1. Un internauta enxampa Antena 3 manipulant la notícia dels senyals de trànsit en valencià

2. Un càmera grava com un policia li tira gasos lacrimògens a la ‘nuit debout’ parisina

3. Així va explicar MediterráneoTV la manifestació del 25 d’abril de València

4. TVE demana disculpes per emetre una notícia en català

5. Cultura de la violació en màxima audiència a Telecinco