Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El periodisme ens explica com són els altres. Sí, de vegades també ens diu com som nosaltres i el nostre entorn, però hui no volia parlar d’això. Òbric una revista i entenc què significa ser un enterrador a Síria. Intuïsc com es transforma la vida d’una mare la filla de la qual ha desaparegut a El Salvador. Sé que pensa, quan pensa, un candidat a president d’un govern.

Fa temps que li done voltes a aquesta idea: el periodisme ens parla dels altres; la ficció, de nosaltres mateixos. Qui no ha llegit un llibre i l’ha tancat de cop per por que l’estigueren espiant? El periodisme ens col·loca al costat d’algú. La ficció, al seu interior. Del cap al cor i d’allí a l’estómac, on podem presenciar el moment exacte en què es forma el nus i després el call.

Els diàlegs de la contista Dorothy Parker són més naturals que els meus. Què pot fer una parella que no troba res a dir-se quan acomiada els seus amics a la porta de llur casa? Carmen Martín Gaite ha visualitzat escenes que pensava que podria haver patentat jo. Madame Bovary, mitjans del s. XIX! Alice Munro. Belén Gopegui. Si em punxen, no em trauen sang.

I després, qui sap i qui pot fa passar gat per llebre: ficció venuda com a periodisme. Amb cada guerra dels mons, ens posem davant l’espill i veiem sí que estem tan malament. Que necessitem. Que sempre necessitarem. Que tenim por. Que no hem tancat totes les ferides.

Som allòFa uns mesos vaig conéixer la història de Seva, el gat per llebre de l’escriptor porto-riqueny Luis López Nieves, la «història de la primera invasió nord-americana de l’illa de Puerto Rico ocorreguda en maig de 1898». La història inventada per López Nieves. Només va caldre publicar-la en un setmanari periodístic sense cap al·lusió a la seua naturalesa de ficció per despertar un sentiment desbordat d’orgull nacional, d’orgull perdut, d’orgull adormit, d’orgull anestesiat.

En aquell conte d’unes quantes pàgines, López Nieves els va contar als porto-riquenys que sí que havien demostrat coratge, que van oposar resistència als Estats Units, que no van bescanviar un invasor per un altre, com sempre els havien dit. Seva era la prova i va generar una reacció sense precedents. No érem així. No som així. Seva viu des que va nàixer Seva. Paga la pena el conte i paga la pena els assaigs que inclouen moltes de les seues edicions.

Amb gats com aquests, qui vol una llebre? Com li van dir a Vasco a La isla de Nunca Jamás: Som allò que ens expliquem.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.